Farigola

S'eixampla, 
eixampla els seus dominis, la farigola.
Envaeix l'espai dels iris
el dels cotoneàsters
el dels espígols...
Qui gosaria posar-li límits, 
a ella, tan olorosa, tan florida, 
tan adaptada a casa nostra?

Relats conjunts de maig: El jueu errant

- A veure què et suggereix aquesta pintura...
- Em suggereix coses que no tinc ganes ni de pensar ni d'escriure.
- Ah!  Això vol dir que no participaràs als Relats Conjunts?
- Exactament. Després de molts anys de no fallar-ne cap (encara que sembli que sí, perquè a vegades m’oblido de deixar-ne constància al seu blog)   per fi em donaré permís per trencar la meva regularitat i participar només quan em vingui de gust.
- Em sembla bé! Finalment només és un joc.
- I tant! No val la pena d'amoïnar-s'hi.
- Per cert saps que aquest quadre, l'han robat del museu on es trobava, a Israel?
- No, no ho sabia...
- Creus que els dels Relats Conjunts poden tenir-hi alguna cosa a veure?
- Home no siguis així, ells no el necessiten per a res el quadre real.
- Però no creus que és molta casualitat?
- No, a vegades ells, ja posen imatges relacionades amb l'actualitat.
- No, no, no, no ho entens. Primer va sortir la imatge a Relats Conjunts, després el van robar.
- Ah! Jo no crec que siguin lladres de quadres, encara que sempre trafiquen amb imatges. Són bona gent!  Si és que hi ha alguna relació, jo dubtaria més aviat d'algun dels participants en els relats...
- Per què?
- Com a senyal de protesta de tantes imatges llastimoses i lúgubres que posen.
- Qui?
- No ho sé, però quedem quatre gats, no serà difícil la investigació.
- Va! Ens hi posem!

Menta

Acarono les fulles de menta, 
suau i lentament.
Podràs olorar-la a les meves mans.
Afanya't, abans que s'evapori l'olor.

Ombres

Les meves ombres
són tan a prop de mi, 
que se'm barregen entre els dits,
m'entrebanquen els peus
i es confonen amb els meus cabells.

Però no són jo, només són ombres.

Pitòspor

Perfumades d'amor, les paraules, 
com un promet de petites i oloroses flors,
creixen a la vora els camins més incerts.

La coca de carbassa de l'Ada, en format individual

Doncs, finalment he fet la coca esbojarrada de l'Ada. L'he fet en format Magdalena. Les que són ondulades  tenen xocolata a dins i les que són llises no.

Després que la Laura s'hi posés m'hi vaig posar jo.  

Avisos: No us cregueu que la carbassa ha d'estar tantes hores al forn...  La recepta boja tenia les seves cosetes... he, he, he. 

Ah! I si  fas servir oli d’oliva, no explota pas. Comprovat!

Per celebrar que avui és 13 de maig i  fa 13 anys que tinc un blog on col·lecciono moments! Esteu convidats. Ha quedat molt bona!

Geranis

Dibuixo somriures de colors
com si fossin de veritat.
No ho són.

Encara que m’enganyi amb insistència
el futur és molt gris, molt buit, molt inhòspit.

El pintem de somriures, de paraules boniques
creem un petit àmbit, al voltant nostre, d'amor i de bona fe.
i intentem, així, oblidar-nos de la realitat
de tant d’enguany, de tanta maldat, de tanta mentida.
De tanta buidor darrere cada paraula.