Relats conjunts de maig: El jueu errant

- A veure què et suggereix aquesta pintura...
- Em suggereix coses que no tinc ganes ni de pensar ni d'escriure.
- Ah!  Això vol dir que no participaràs als Relats Conjunts?
- Exactament. Després de molts anys de no fallar-ne cap (encara que sembli que sí, perquè a vegades m’oblido de deixar-ne constància al seu blog)   per fi em donaré permís per trencar la meva regularitat i participar només quan em vingui de gust.
- Em sembla bé! Finalment només és un joc.
- I tant! No val la pena d'amoïnar-s'hi.
- Per cert saps que aquest quadre, l'han robat del museu on es trobava, a Israel?
- No, no ho sabia...
- Creus que els dels Relats Conjunts poden tenir-hi alguna cosa a veure?
- Home no siguis així, ells no el necessiten per a res el quadre real.
- Però no creus que és molta casualitat?
- No, a vegades ells, ja posen imatges relacionades amb l'actualitat.
- No, no, no, no ho entens. Primer va sortir la imatge a Relats Conjunts, després el van robar.
- Ah! Jo no crec que siguin lladres de quadres, encara que sempre trafiquen amb imatges. Són bona gent!  Si és que hi ha alguna relació, jo dubtaria més aviat d'algun dels participants en els relats...
- Per què?
- Com a senyal de protesta de tantes imatges llastimoses i lúgubres que posen.
- Qui?
- No ho sé, però quedem quatre gats, no serà difícil la investigació.
- Va! Ens hi posem!