Farigola
S'eixampla,
eixampla els seus dominis, la farigola.
Envaeix l'espai dels iris
el dels cotoneàsters
el dels espígols...
Qui gosaria posar-li límits,
a ella, tan olorosa, tan florida,
tan adaptada a casa nostra?
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Que vagi amb compte, ara no, que ja fa calor, però més cap a l'hivern en podries fer sopa...
ResponEliminaEn faig, en faig, de sopa quan el fred acompanya. Avui n'he posat una branqueta amb una mica de romaní, també a la carn que faré al forn. Espatlla de xai, a marinar una estona.
EliminaPerò ella no s'immuta. Em sembla que li agrada ser útil.
Enyoro molt un farigolar extens que hi ha a Mont-ral. Ara m'hi has fet pensar. ¿Es pot enyorar tant un lloc que et faci plorar quan hi penses? Ja fa tres anys i no me'n surto. En un altre ordre de coses, amb farigola, sajolida, una mica de llorer, orenga i una altra mica de romaní, passat pel molinet de cafè faig una barreja que va molt bé per posar a les amanides, i et menges les aromes del bosc. Una abraçada, Carme.
ResponEliminaOlga, sí que pot ser. Clar que sí! Et fa plorar precisament perquè l'enyores massa. Una abraçada molt forta, ho entenc molt bé. Que llarga es fa una tristesa que no vol marxar!
EliminaM'agrada la teva barreja d'herbes, Olga, la provaré. Hauré de plantar sajolida i orenga, que no en tinc. De les altres sí. Però sempre va bé de tenir herbes aromàtiques.
Si tens mal de gola
ResponEliminapren aigua de farigola.
S'hi ha de pensar sempre amb la farigola!
EliminaS'eixampla com els clàssics, la farigola. Es menja l'espai de les altres plantes, més mediocres.
ResponEliminaÉs com la senyora que va on vol i fa brots a llocs inesperats.
EliminaAquests dies no has pas d'anar muntanya amunt, per trobar farigola, omple l'espai prop dels camins, com una alfombra de floretes petites i oloroses; si les acarones et deixa les mans totes perfumades...Jo també recordo la sopes de farigola als sopars de ple hivern...
ResponEliminaVerdaguer que estimava les flors, li va fer un poema, com que és una mica llarg i poso la tornada que es repeteix després de cada estrofa:
Abelleta, vola
per la farigola;
abelleta, vola
pel farigolar.
Bon vespre, Carme.
Tinc un llibre per nens, de jocs de falda, cançons i petits poemes, on hi surt aquesta tornada. No posa que sigui Verdaguer. Quina llàstima!!! I jo no ho sabia i li llegeixo a la Joana, amb una mica de cantarella, com si fos una cançó. Gràcies per aquesta informació, m'agrada saber-ho. Ja buscaré el poema sencer.
EliminaDe res, sino´el trobes m'ho dius...
ResponEliminaD'acord, gràcies!
Elimina