Ombres

Les meves ombres
són tan a prop de mi, 
que se'm barregen entre els dits,
m'entrebanquen els peus
i es confonen amb els meus cabells.

Però no són jo, només són ombres.

Pitòspor

Perfumades d'amor, les paraules, 
com un promet de petites i oloroses flors,
creixen a la vora els camins més incerts.

La coca de carbassa de l'Ada, en format individual

Doncs, finalment he fet la coca esbojarrada de l'Ada. L'he fet en format Magdalena. Les que són ondulades  tenen xocolata a dins i les que són llises no.

Després que la Laura s'hi posés m'hi vaig posar jo.  

Avisos: No us cregueu que la carbassa ha d'estar tantes hores al forn...  La recepta boja tenia les seves cosetes... he, he, he. 

Ah! I si  fas servir oli d’oliva, no explota pas. Comprovat!

Per celebrar que avui és 13 de maig i  fa 13 anys que tinc un blog on col·lecciono moments! Esteu convidats. Ha quedat molt bona!

Geranis

Dibuixo somriures de colors
com si fossin de veritat.
No ho són.

Encara que m’enganyi amb insistència
el futur és molt gris, molt buit, molt inhòspit.

El pintem de somriures, de paraules boniques
creem un petit àmbit, al voltant nostre, d'amor i de bona fe.
i intentem, així, oblidar-nos de la realitat
de tant d’enguany, de tanta maldat, de tanta mentida.
De tanta buidor darrere cada paraula.

Geranis de pensament

Miro el cel: hi ha uns núvols grisos
i molt pesants a sobre nostre.
Com si hagués perdut l'agilitat
em costa mourem del lloc on estic ancorada.

Creixen alegres els geranis de pensament.
Minúsculs, com si fossin una metàfora.

Begònies

Em reconec, 
encara que desdibuixada.
Sense trobar les paraules 
que em facin de mirall.

La rosa

Cal tenir les llaminadures sempre a punt:
La suavitat dels pètals a les mans.
La dolçor de les paraules tan necessàries.
El record dels instants que ens acompanyen sempre.
Els somnis que encara no hem acomplert.