Relats conjunts de maig

- Ja no me'ls vull escoltar més!

- Doncs te'ls hauries d'escoltar, si no ho fas, com votaràs?

- És que encara que me'ls escolti ja no me'ls crec, de res.  Menteixen, sempre.

- I com ho faràs per votar?

- I tu? Com ho faràs per votar, si te'ls escoltes?  El que aconsegueixi enganyar-te millor?

- Doncs el que em convenci més.  No sempre tot és un engany.

- Ah!  No?  Ja veig que encara te'ls vols creure. Tu mateix.

- No m'has contestat:  com ho faràs per votar?

- Tant se val, fa anys que ningú no ha respectat el meu vot.

- No em puc creure que m'estiguis dient que no votaràs.

- No, no he dit això. Sobretot perquè encara no ho sé.  Tu et fas la il·lusió que no t'enganyen i votes en conseqüència i jo em faig la il·lusió que ja me'ls conec prou i ja sé perfectament què faran  i procuraré votar, també.  

Camins

Hi ha un camí que no he recorregut.

M'ha passat de llarg, ja sigui real o imaginat.

I sí, sense haver-lo vist, en sé la bellesa pels camins semblants.

I sí, sense tastar-lo, en tinc l'enyorança i l'anhel.

No cal retornar sobre les nostres passes.

seguirem endavant fins a retrobar

un camí nou, el mateix ja no és possible. 

Aigua

La felicitat és dins d'un gorg

l'alegria és el fluir d'un riu

l'emoció intensa sota d'una cascada.

La pau és ser vora una font.

L'aigua i la meva vida.

Cellers excavats a la roca de l'Abadia de Sant Hilari a Verzeille

Tenim, ben endins,

a les caves més profundes,

el vi més bo.

Només els que sabem on és

podrem tastar-lo.

Canal del Midi

Perquè les herbes es vinclen amb el vent

la imatge és més bella i duradora.

Al pas lent de la gavarra,

la casa, de finestres blaves, em somriu

i m'explica com és de feliç

de dreçar-se  i de viure vora del Canal.

Leucata

Mars interiors,

aigua mig dolça, mig salada.

Lliscar i fluir

mentre el temps no s'atura.

El silenci, la pau, el pa i el peix

mentre el temps s'allarga i s'eternitza.

Dolmen de Puig de les Fades (Mórrel de las Fadas)

En un poblet que es diu Pépieux,  a l'Aude, no gaire lluny de Carcassona, hi ha aquest dolmen dalt d'un turó.  Hi havia tot un grup de persones excavant  i per tot el turó, es veien pedres grosses o no tant grosses, però en posicions curioses.  Vaig tenir la seguretat que encara tindrien molta feina a buscar i que encara  trobarien moltes més construccions i objectes. 

Sempre que he anat a veure construccions o monuments prehistòrics he trobat que estaven situats en llocs que tenen molta màgia.  Uns llocs, uns boscos que produeixen sensacions especials i diferents. No sé perquè, imagino que la gent que va posar aquest nom a  l'indret, (aneu a saber de quants anys data el nom de Mórrel de les Fades) percebien, com jo, aquestes  vibracions del lloc i en trobar construccions estranyes van pensar que era un lloc habitat per fades.

Em pregunto si en les excavacions trobaran també testimonis del pas de les fades