Publicat per

Leucata


Mars interiors,
aigua mig dolça, mig salada.
Lliscar i fluir
mentre el temps no s'atura.
El silenci, la pau, el pa i el peix
mentre el temps s'allarga i s'eternitza.

Comentaris

  1. sa lluna8 de maig del 2023, a les 17:59

    Lliscar i fluir, res més important per viure.

    Quina foto més bonica, amb aquest reflexes tan clars i amb aquest cel tan emboirat!.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas9 de maig del 2023, a les 11:52

      Aquest canal de les ostres, tenia molta vida, era un no parar d'activitat. I això que no era hora de dinar ni de sopar, i no tenien els locals ocupats.

      Gràcies, bonica! Aferradetes!

      Elimina
  2. Erik9 de maig del 2023, a les 1:03

    Van estando hechos una pena, aunque aun hay alguno que se puede mirar.

    Besos

    ResponElimina
  3. xavier pujol9 de maig del 2023, a les 11:57

    Un lloc molt original. Un viatge que val la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas9 de maig del 2023, a les 12:19

      Sí, aquestes barraquetes-restaurant i aquesta vida que belluga amunt i avall és ben bonic de veure.

      Elimina
  4. artur9 de maig del 2023, a les 13:01

    Una Venècia diferent ! però igual de bonica.
    Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas9 de maig del 2023, a les 15:23

      Sí, cada lloc té el seu encant, ben diferent...
      Salut, Artur!

      Elimina
  5. Helena Bonals14 de maig del 2023, a les 15:33

    Això d'"aigua mig dolça, mig salada" em sembla una imatge del terme mig molt ben trobada.
    Viatges molt! No conec la majoria de llocs que fotografies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim14 de maig del 2023, a les 16:41

      Tots aquests llocs són bastant a prop. Però, vaja, sí, tens raó, anem fent sortidetes quan podem.

      Elimina
  6. Anònim19 de maig del 2023, a les 20:15

    Amb una blanca
    cua de núvia,
    com en un prometatge
    que mai s’acabarà
    parteix la petita barca
    a la recerca
    d’un pa animal
    que s’amaga sota l’aigua
    d’un mar generós.
    Trenca el silenci
    en sa fugida el tremolós
    cant del vell motor,
    escapant-se rere seu
    el perfil rocós
    de la terra mare.
    Davant en una línia
    que uneix cel i terra,
    espera lluny un temps,
    una soledat
    que en apagar el moviment
    la barca semblarà
    que tot sigui etern
    en immensa mar onejant.

    qui sap si

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 de maig del 2023, a les 20:51

      Que bé que has agafat caom a protagonista, la barca!
      Moltes gràcies qui sap qui...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars