Cellers excavats a la roca de l'Abadia de Sant Hilari a Verzeille
Tenim, ben endins,
a les caves més profundes,
el vi més bo.
Només els que sabem on és
podrem tastar-lo.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una cava en una cova. :-))
ResponEliminaSembla un lloc impressionant, ens estàs descobrint uns indrets genials.
Indrets ben curiosos, si més no.
EliminaNo sabíem on era. Ara tenim una pista per trobar, i tastar, el vi més bo.
ResponEliminaDoncs sí, he, he, he... aquí donant pistes, perquè el pugueu trobar...
EliminaSegurament són tan bons, perquè es conserven en un ambient idoni i bonic.
ResponEliminaMolt curiós tot plegat.
Aferradetes, nina.
El teu comentari sí que n'és de bonic!
EliminaAferradetes, Paula!
Quina exclusivitat, Carme !...tu saps el lloc secret ! heheheh
ResponEliminaBon cap de setmana !!.
Quina malaguanyada exclusivitat, he,he, he... si sabessis que jo quasi mai no bec vi, ni cap altre beguda alcohòlica?
EliminaA vegades els poemes enganyen una mica...
Bon diumenge, Artur!
Endevina on ha anat el meu comentari?.🤭
ResponEliminaAferradetes amb aigua, avui.
Rescatat! No sé que els hi hem fet a aquesta gent de Blogger, però o a tu o a mioens tenen mania... he, he, he...
EliminaAferradetes, plujoses per aquí també.
M'agrada moltíssim, com em passa sovint amb tu! Jo tampoc sóc gens superficial!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena, per trobar tresors no es pot ser superficial... sempre s'amaguen.
Elimina