Camins
Hi ha un camí que no he recorregut.
M'ha passat de llarg, ja sigui real o imaginat.
I sí, sense haver-lo vist, en sé la bellesa pels camins semblants.
I sí, sense tastar-lo, en tinc l'enyorança i l'anhel.
No cal retornar sobre les nostres passes.
seguirem endavant fins a retrobar
un camí nou, el mateix ja no és possible.
És molt difícil trobar el camí quan enyorem alguna cosa que no sabem què és.
ResponEliminaBenvingut Jp!
EliminaPotser sí que ho sabem encara que no ho haguem vist...
El camí que no s'agafa, difícilment hi podrem tornar; però sempre podrem caminar per trobar-ne un altre, potser més bell o no... tan sols diferent.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Cal caminar els camins diferens que trobem a cada punt del recorregut. Millor no tornar enrere i no caminar en cercles.
EliminaAferradetes, bonica!
Fent camí és com fem les descobertes.
ResponEliminaSalut !.
No ens aturem!
EliminaSalut, Artur!
"...No és senzill saber cap a on has de marxar
ResponEliminapren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ara s'esvaeixen
camins que has de fer sol
camins vora les estrelles
camins que ja són nous"
Gerard Quintana / Josep Thió
M'agrada molt aquesta cançó, Xavier!
EliminaGràcies per afegir-la al meu camí.
Doncs jo cito aquest Jordi Llavina dins Un llum que crema:
ResponElimina"Sento la vida, igual que una muntanya,
feta de dos vessants: el que abandono
i aquest que, com la pluja a l'aiguavés,
abraço ara mateix i al qual em dono
amb desig de restar-hi sempre més".
És preciós, Helena, moltes gràcies!
EliminaI molt adient.