Sant Julià de Llor - Església de Sant Agustí

Vam pujar l'escala, 

tan estreta, tan dreta,

tan vertical...

Vam passar una porta

vella i despintada.

Darrere d'ella hi havia el cel.

Comiat

Vaig sentir passes que baixaven l'escala.  Eren les teves passes. Vaig sortir a mirar qui  baixava. No hi havia ningú, però el soroll persisitia. Des que vas marxar, que les teves passes retornen un cop i un altre. 

Gerro de flors

Vaig triar el blau, de dibuixos arrodonits i tons ben difuminats. 

I el tinc buit, allà, al prestatge.

El tinc buit i el somio ple, 

d'anèmones de fràgils pètals, 

de clavells o de gerberes...

Vindrà el temps de les flors més boniques,  

hi haurà un temps que serà ben nostre. 

 

Carrer de París. Proposta de Lletres impures

No hi ha camí més bell

ni passejada més plaent.

Colors intensos

i tendresa a tothora

Quan miro enrere,

tot són bons moments.

Proposta de Lletres Impures

El gris,  

com un riu que va pujant 

i sortint de la llera,

va canviant el color dels meus cabells.

Amb calma, però sense aturar-se.

Espero i em situaré en un punt 

des d'on pugui veure

tota la llum d'uns cabells blancs.

 

Posta de sol sobre Barcelona

Montjuïc sembla de joguina.

La torre de Collserola, també.

El sol sempre tan potent:

Pintor espontani 

d'aquarel·les ràpides i efímeres 

sobre el cel  i la ciutat.

Des de dins de l'escultura (de la torre Glòries)

En el laberint de la vida

en el calidoscopi de les sensacions,

és bo trobar-hi una mà que et mira

i un somriure i un esguard sincer.

Som aquí, a prop, acompanyant-nos.

PD:  escultura interactiva que hi ha al pis 30,  al mirador de la torre Glòries