Sant Julià de Llor - Església de Sant Agustí

Publicat per Carme Rosanas de març 10, 2023

Sant Julià de Llor - Església de Sant Agustí

Vam pujar l'escala,

tan estreta, tan dreta,

tan vertical...

Vam passar una porta

vella i despintada.

Darrere d'ella hi havia el cel.

Comentaris

xavier pujol10 de març del 2023, a les 20:16
És un poema tan delicat que convida a venir a Sant Julià de Llor a pujar-la.
ResponElimina
Respostes
McAbeu11 de març del 2023, a les 9:00
Una escala d'aquelles que hem de pujar a poc a poc i amb cura de no prendre mal. Una porta que no sembla augurar gaire bona cosa darrere. Però les aparences enganyen... com gairebé sempre.

Bon cap de setmana, Carme!
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch11 de març del 2023, a les 13:21
Això t'anava dir, Carme, que sembla que darrere de la porta no hi ha res, o el que seria el mateix, tot. I què? Vau entrar al cel? I com és?
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals11 de març del 2023, a les 17:24
La bona vista a vegades costa de trobar. Però si la trobes sempre val la pena.
ResponElimina
Respostes
sa lluna11 de març del 2023, a les 17:39
De vegades (o gaire bé sempre) les aparences enganyen, cal anar sempre fins el fons... així no es perd res que sigui interessant.

Una escala ben empinada, però sembla més segura que la porta.😉

Aferradetes, nina.

ResponElimina
Respostes
artur11 de març del 2023, a les 18:10
Una porta que condueix al cel no és troba fàcilment ! :)
Salut !!.
ResponElimina
Respostes
M. Roser13 de març del 2023, a les 20:31
M'agraden aquests edificis tan antics, sobretot si són polits com aquest...
Obrir el forrellat i trobar-se cara, cara amb el cel, preciós!!!
Bona nit, Carme.
ResponElimina
Respostes
Erik16 de març del 2023, a les 18:59
Es como subir a la torre de Santa María la mayor, aunque ahí son muchas mas escaleras y mas claustrofóbicas.

Creo que el viernes iré a tu tierra, hare como e costumbre si puedo alguna foto por encima de las nubes.

Beso
ResponElimina
Respostes