Carrer de París. Proposta de Lletres impures
No hi ha camí més bell
ni passejada més plaent.
Colors intensos
i tendresa a tothora
Quan miro enrere,
tot són bons moments.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
lindo pero preciso
ResponEliminaA tu també et passa, em sembla, quan mires enrera, tot són bons moments, al menys així ho transmets.
EliminaPotser tots no ho son de preciosos, però ens agrada recordar els millors :)
ResponEliminaBon cap de setmana !.
És cert, no tots ho van ser de bons moments, però amb el punt de vista diferent que ens dona el temps, finalment, ara, o tots ho són o jo els hi trobo.
EliminaGràcies, Artur. Bon cap de setmana.
L'Artur ha escrit més o menys el que anava dir.
ResponEliminaNomés afegiré que el teu poema és molt bonic.
Sí, ja sé que teniu raó... tota la raó. Però, a vegades, la interpretació dels mateixos fets canvia amb el temps.
EliminaMoltes gràcies, Xavier...
El temps ho cura tot, fins i tot els moments dolents. I si no els cura, els oblidem o els veiem d'una altra manera.
ResponEliminaPreciós poema n'has tret d'aquest carrer.
Aferradetes, nina.
Ben bé, com ho dius, també és com ho veig jo...
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes bonica!
Doncs jo només trobo bons moments en la infantesa, i a partir dels quaranta, com Marcel Proust. Envejo la teva sort.
ResponEliminaPotser quan tinguis vint anys més, com jo, ja els hauràs reconvertit tots en bons... O els hi sabràs trobar tot allò que vas aprendre. O saber reconèixer que duien alguna cosa que t'ha ajudat a ser com ets ara.
EliminaM'agrada això de comparar els bons records amb els colors bonics d'aquest carreró...De records n'hi ha de bons i de no tant, però jo procuro recordar els primers i oblidar-me dels altres
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Moltes gràcies M Roser! Bona setmana!
Elimina