Des de dins de l'escultura (de la torre Glòries)
En el laberint de la vida
en el calidoscopi de les sensacions,
és bo trobar-hi una mà que et mira
i un somriure i un esguard sincer.
Som aquí, a prop, acompanyant-nos.
PD: escultura interactiva que hi ha al pis 30, al mirador de la torre Glòries
Al final voy a tener que ir a verlo.
ResponEliminaBesos
Ja quasi no caldrà… he, he, he…
EliminaEs una sort trobar, en un laberint, un somriure sincer.
ResponEliminaÉs el d'en Jan. Anava de vermell i des de baix ens era el més fàcil de localitzar.
EliminaAquest "una mà que et mira" és el més poesia de tot. Et deus referir a la mà que saluda, en una metonímia. Valéry deia que en un poema no tot és poesia, i Machado que la poesia és una cosa que a vegades es troba en un poema, m'hi has fet pensar!
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb els dos autors que cites. No tots els poemes són poesia ni en un poema tot és poesia. Gràcies, Helena, sempre per les teves citacions.
EliminaUn lloc amb màgia, la d'un somriure ben ample.
ResponEliminaUna foto ben xula.
Aferradetes, nina.
Hi ha tardes que fan de bon passar en bona companyia...
EliminaGràcies, Paula.
Aferradetes de tornada.
Quina escultura més moderna i una mica difícil d'imaginar al natural, amb el nen que saluda!!!
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Cobreix totel sostre d'una planta de l'edifici, concretament la planta 30, que és la mateixa on hi ha el mirado de 360 graus sobre Barcelona.
EliminaBona setmana M Roser!