Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Ben aconseguit el repte i, a més, molt original.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, nina!
Dicen por ahí que s un color interesante.
ResponEliminaSalud
No sé si l'aconseguiré mai del tot, la cosa va a poc a poc...
EliminaSalut.
N'hi ha que proven de tapar aquesta llum amb pintura i respecto les seves raons per fer-ho, però jo també soc del parer que és molt millor deixar-la lluir amb naturalitat quan arribi el moment.
ResponEliminaI tant que sí, jo també ho penso.
EliminaDiuen que els cabells blancs, son signe de saviesa ! :)
ResponEliminaBona aportació , salut !.
No hi ha com mirar les coses pel bon costat, Artur.
EliminaMoltes gràcies! Salut!
Aquest riu també inunda el meu cap.
ResponEliminaI com que sé que t'agrada el Pau Riba, aprofito per posar un fragment d'una cançó del Dioptria 2:
"Les roselles s'han pansit
La tardor no té donzelles
I els meus cabells blancs i fins
M'han omplert de nou la testa
L'hivern m'ha cobert de neu
M'ha robat les flors i l'herba
I el fred m'ha fet presoner
Amb el cap blanc com la pedra
Fixa't jo, quin cap més blanc
Quina enveja, quina enveja!"
Compartim cabells blancs i compartim saviesa, com diu l'Artur, si més no la saviesa d'haver viscut, ja, una pila d'anys.
EliminaGràcies per la cançó... m'anima, de fet, jo encara no el tinc tant blanc com diu el final de la cançó, la blancor va fent poc a poc
Jo sóc tan morena que trigo una mica a tenir els cabells blancs, com el meu pare. Però sí que em tenyeixo.
ResponEliminaLes paraules encaixen en el poema amb molta naturalitat, fantàstic, Carme!
Està bé que triguin els cabells blancs, així ens hi anem acostumant a poc a poc. Jo com que no m'he tenyit mai, els veig com van avançant.
EliminaMoltes gràcies, Helena!
El meu cap també ja blanqueja i sovint em diuen perquè no em tenyeixo; jo dic que arribar a tenir cabells blancs, m'ha costat molt de temps i ara els llueixo ben ufanosa...Mai me'ls he tenyit !
ResponEliminaHe recordat un fragment d'una poesia molt llarga que solia dir la mare:
"De l'hivern de la vida
ja veig la neu,
si les serres són blanques
també el cap meu". (Francesc Cases i Amigó)
Bon diumenge, Carme.
Bona resposta, M Roser! És cert que no s'aconsegueixen uns cabells blancs en quatre dies... és una cosa que vol temps.
EliminaGràcies pel fragment, és molt encertat!
Bona setmana!