El dia 29 de setembre vaig anar a la llibreria Ona a la presentació del llibre de Joan Lluís Lluís, Junil a la terra dels bàrbars. La presentació va ser molt interessant i molt divertida i en Joan Lluís Lluís molt simpàtic, molt planer i molt natural i molt ell mateix. Va ser un plaer conèixer-lo en persona, encara que no vaig parlar amb ell directament.
Vaig sortir-ne amb aquesta collita de llibres, s'ha d'aprofitar el dia que vaig a la capital i a una llibreria de debó.
He de dir que "Salives" (el de poesia de Joan Lluís Lluís), és el que menys m'ha entusiasmat, però que també m'ha agradat i els altres m'han agradat, tots moltíssim.
Salvem els mots, pels que ens interessa la llengua catalana, és un imprescidible. Recuperar paraules que fa ben poc es deien de manera natural i ara estan desapareixent em sembla molt important. El llibre m'ha agradat, però encara és molt més impressionant la feina de divulgació que fa en Jordi Badia a les xarxes. En un format o en un altre no us el perdeu. Trobar paraules que cauen en desús, per a mi va ser com tornar a casa. Tornar a sentir parlar els meus pares, les tietes, els avis...
El batec del bosc és una segona part d'un altre llibre del mateix autor que es diu La vida secreta dels arbres, que es fa interessant, encara que penso que aquest autor és un científic tan entusiasta de la feina que fa que no sé si tot el que diu es pot prendre al peu de la lletra.
Les gratituds és un llibre bonic, parla de la vellesa, de la pèrdua de facultats, de l'acompanyament, de l'agraïment. És una història que es llegeix molt de pressa i encara que jo la vaig trobar una mica trista, és una bona història, amb molt de sentiment i hi surten persones molt boniques.
Junil a les terres dels Bàrbars del Joan Lluís Lluís és una novel·la molt interessant, molt entretinguda, que fa venir ganes de llegir i llegir, d'aventures, de convivència, d'ideals, de cultura. Ha estat un gran plaer llegir-lo. Totes les seves novel·les m'han agradat molt.
Primera persona del singular és un llibre de contes, que també m'ha agradat. Sempre n'hi ha alguns que m'agraden més que els altres, però Murakami, sempre és Murakami. Continuo pensant que he de llegir tot el que ha escrit.
Nou illes al nord de la Mònica Batet és el segon llibre que llegeixo d'ella i m'ha agradat tant com el primer. Trobo que explica unes històries molt ben trobades, molt especials, molt profundes, amb molt de contingut i que es devoren per l'interès que tenen i per com enganxen. Continuaré llegint Mònica Batet.
No he llegit encara el vincle més fort, perquè un altre llibre que m'ha deixat el meu fill, li ha passat al davant: Exhalació de Ted Chiang. Ciència ficció de la bona. Molt bones idees, fa reflexionar moltes coses sobre el nostre comportament com a persones, sobre el funcionament del nostre cervell, de la memòria i més coses. Només diria en negatiu, que algunes de les històries s'allarguen una mica massa.
