Mont-roig
D'una fotografia de Marta Pàramo
Sempre és estiu al teu esguard tan càlid,
encara que la tempesta ens faci trontollar la vida,
serem els joncs que saben redreçar-se.
Hem recollit pedres de tots colors,
i petxines i tresors quasi desconeguts.
I els duem tan endins que ja mai no els podrem perdre.
Serem lluna, serem estrella, serem tresor
serem ànima, si encara ens manca el cos.
Fa anys que no visito l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, és un indret molt bonic. El teu poema s'hi adiu molt.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc! Jo també fa uns quants anys. Es tracta, doncs, de tornar-hi. El colors les textures de la pedra són una meravella.
EliminaSerem cos si encara ens manca l'ànima.
ResponEliminaSempre quedarà alguna cosa, sigui el que sigui…
EliminaUn paisatge molt bonic, no m'estranya trobar-hi tants tresors que queden ben endins, que perduraran més enllà de la vida.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula. Aferradetes per a tu també.
EliminaHo saps, oi, que el final és molt bo? Me'l quedo a la memòria.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaAquí hi he estat moltes vegades, al Santuari de la Mare de Deu de la Roca, perquè sovint anava a fer turisma rural, a una casa que hi ha entre Montroig del Camp i Mombrió del Camp. Era una casa molt antiga ( la Torre de L'hereu ) amb una com si fos un castell i jo fei estada a la torre rodona, que tenia quatre plantes...Tot aquell indret és bonic!
ResponEliminaUn poema que acompanya molt bé el paisatge...
Bon vespre, Carme.
Moltes gràcies M Roser. Jo fa temps que no hi vaig. Buscaré aquesta Torre de l'Hereu, a veure si hi anem a passar algun dia.
Elimina