Lletres i fils 3

Caminem amb nostàlgia

entre els camps del groc lluminós de la memòria.

Caminem, amb prudència

dins del blanc callat de la neu de l'absència.

Caminem amb esperança en els rostolls torrats

que ens prometen un nou recomençar.

Caminem amb alegria, mentre els colors més bells

ens asseguren que som en un bon camí.

I sempre sabem on som, 

perquè dibuixem les nostres passes

damunt camins que tu coneixes.
 

Santa Maria de les Feixes - Cerdanyola

Sento, avui

la calma i la uniformitat de la plana,

i els horitzons massa llunyans

que ens adormen l'energia i la motivació.

Cal trobar els elements que trenquen la monotonia.

Una petita ermita, una espadanya, dos xipresos,

només amb la seva presència desperten tota una vall.

Quin nom? 

Quin somriure? 

Quin color? 

Quina olor?

Què serà allò que avui em desperti?

Sota de l'arbre florit

Espera,

sota d'un arbre florit

tot allò que voldria,

tot allò que potser no arribarà mai.

Espera,

sota la suavitat dels pètals que cauen a poc a poc

amb la bona companyia d'un llibre,

amb l'escalfor del sol d'hivern.

Espera,

mentre va prenent consciència

de ser i de viure, malgrat allò que li manca.

Jocs dels blogs

Joc descobert  a Ca la Núria de Camins de vida

No em diguis que faig castells a l'aire

si et dic que vull volar.  

És cert que miro enllà i molt amunt,

és cert que construeixo i  cerco realitats.

Però els meus castells 

no són de pedra, ni tenen torres,

ni murs ni fossats.

Els meus castells 

saben volar sense enderrocar-se,

fets de somnis i de mots, 

de pensaments i d'una ànima lleugera.

Atrapada per l'iman de la teva mirada

t'estiro cap a mi, ben enlaire

per no quedar-nos bruts a dins del fang.

L'areòstat més segur: l'amor que ens tiba.

Campelles i els moments bonics

Amunt, amunt, 

fins a veure el Taga davant 

i parlar-li de tu a tu.

Donar-li cita per un altre estiu.

Teixir els moments bonics

perquè no s'esgarriïn,

amb precisió, com qui fa mitja

i no vol deixar escapar cap baga.

Amb el punt prou fluix,

que no quedin massa premuts.

I després...

ben endreçats, guardar-los bé

per fer-ne memòria cada cop que ens cal.

Per tenir un immens patrimoni emocional.

Solitud

 AGUS Per la serra de Ponent

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Seguint l'Helena

La solitud

a la vora dels pals

es fa més ampla.

.........................................................Carme Rosanas

Una figura

de tant que caminava

era migdia

...................................................Xavier Pujol

Era migdia,

el camí inacabable.

Ofec i enyor.

.......................................................Carme Rosanas

Ofec i enyor
a la vora dels pals.
Plors i tristesa.

...............................................sa lluna

Plors i tristesa.

Les passes mesurades

ens encarrilen

.........................................................Carme Rosanas

1. 
   

   
   

   
   

Tanca i tanka

Fruits de palmera 

pengen sobre la tanca.

Les seves branques

filtren retalls de cel.

En clau de sol.