Jocs dels blogs
Joc descobert a Ca la Núria de Camins de vida
No em diguis que faig castells a l'aire
si et dic que vull volar.
És cert que miro enllà i molt amunt,
és cert que construeixo i cerco realitats.
Però els meus castells
no són de pedra, ni tenen torres,
ni murs ni fossats.
Els meus castells
saben volar sense enderrocar-se,
fets de somnis i de mots,
de pensaments i d'una ànima lleugera.
Atrapada per l'iman de la teva mirada
t'estiro cap a mi, ben enlaire
per no quedar-nos bruts a dins del fang.
L'areòstat més segur: l'amor que ens tiba.
El poema s'ajusta bellament al joc que proposa "Camins de vida". Un circuit de blogs molt imnteressant.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!!!
EliminaVull fer castells com els teus.
ResponEliminaTe'n has sortit molt bé amb el joc.
Aferradetes, Carme.
Endavant, doncs, benvinguda al meu castell!!!
EliminaMoltes gràcies, bonica!
Aferradetes, Paula!
Oh, que bonic Carme, m'agraden molt els teus castells!
ResponEliminaI te n'has sortit molt bé, introduint-hi tots els elements del joc, fins i tot el repte opcional, enhorabona!
I gràcies per la menció, uns als altres ens descobrim jocs de blogs i ampliem la participació :)
Una abraçada!
Moltes gràcies, Núria! He preferit fer la menció al teu blog, i no pas alque proposa el joc, ja que jo no el segueixo i sense tu, no l'hauria trobat. I potser millor així, fem xarxa... i com tu dius ampiem la participació.
EliminaUna abraçada.
Preciosa poesia la que has escrit, Carme! M'encanta això de que "els meus castells són fets de somnis i de mots", molt inspirador! A més, a mesura que llegeixes els versos es pot sentir la lleugeresa del castell que s'enlaira igual que les paraules. Bona feina. Moltes gràcies per la teva aportació i benviguda a l'espai d'escriptura on aprenem jugant 😉 Un abraçada ben gran 💜
ResponEliminaMoltes gràcies, Lídia. M'agraden molt els jocs i també les col·laboracions entre blogs, continuarem.
EliminaM'encanten els teus castells, perquè mai ningú els podrà enderrocar i tu en seràs la princesa i tindràs un trobador que et regalarà bells poemes i l'amor farà que voleu amunt, amunt fins a tocar els núvols...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser! És molt bonic aquest comentari!!! Petonets.
EliminaQue maco, Carme. M'has fet pensar en una pel·lícula d'animació japonesa, 'El castell ambulant', però més per la imatge, el poema té molt més.
ResponEliminaMoltes gràcies, XeXu! M'alegro que ho trobis bonic!
EliminaNo sé de què va el repte però el poema que has fet t'ha quedat preciós!!
ResponEliminaEra un repte ben senzill, inspirar-te en la imatge, ficar-hi també l'iman i com a repte complementari i voluntari la paraula aeròstat. M'alegro que t'agradi, August. Moltes gràcies!
EliminaLa prosa pesa,
ResponEliminala lírica s'envola,
i jo al mig.
No és pot dir més coses amb tan poquetes paraules, Helena.
EliminaTu al mig, però amb tendència a envolar-te, diria jo... gràcies!