Campelles i els moments bonics
Amunt, amunt,
fins a veure el Taga davant
i parlar-li de tu a tu.
Donar-li cita per un altre estiu.
Teixir els moments bonics
perquè no s'esgarriïn,
amb precisió, com qui fa mitja
i no vol deixar escapar cap baga.
Amb el punt prou fluix,
que no quedin massa premuts.
I després...
ben endreçats, guardar-los bé
per fer-ne memòria cada cop que ens cal.
Per tenir un immens patrimoni emocional.
Ens hi aferrem als moments bonics, no sé si això s'allarga molt si en tindrem suficients. Confiem que la propera cita hi siguem, per a tornar a teixir-ne més.
ResponEliminaDes de les Illes i en el seu dia, aferradetes Carme.
Bona Jornada de les Illes, sa lluna!!!
EliminaEns hi aferrem i és precisament això el que hem de fer. Els bons moments ja viscuts, no es gasten, però convé trobar-ne de nous i espero que sí, que hi serem per a recollir-ne més.
M'agraden molt els teus dibuixos, Carme, i amb les paraules que sempre els acompanyes, tan ben teixides i endreçades... com aquests moments bonics que esmentes. Que perdurin i els puguem recuperar quan els calgui.
ResponEliminaPetons, Carme i bon inici de setmana
Moltes gràcies, Núria!!! I petons també per a tu. I molt bona setmana!
EliminaSempre gaudeixo amb els teus dibuixos, a instagram els destaco tots. Transmeten com si es tractés d'un joc, com si estiguessin fets de "mentirijica" diem per aquí.
ResponEliminaCoincidim en una cosa, jo sempre dic que els meus dibuixos són de "joguina" crec que volem dir el mateix. He, he, he... com si no anessin de debó. Dibuixo per jugar i clar! em surten dibuixos de joguina... Moltes gràcies, per seguir-me, Alfonso. Una abraçada.
EliminaDes de molt jove hem sovintejat Campelles. I la visió del Taga, encara que sigui de lluny, n'és un referent. En el poema expresses molt bé la placidesa de Campelles.
ResponEliminaJo no hi havia estat mai abans d'aquest estiu. Em va sorprendre, em va encantar i de seguida que pugui hi tornaré. Està situat en un lloc magnífic. Un balcó privilegiat. Al Taga també hi tornaré, si podem.
EliminaM'ha agradat això del "patrimoni emocional", el meu és força ric tot el contrari de l'altre i al cap i a la fi és el més important...
ResponEliminaI jo abans també feia mitja i quan se m'escapava algun punt, m'empipava molt!
Aquest poble no el conec, segur que és molt bonic!
Bon vespre, Carme.
Una meravella de poble, M Roser! Bona setmana !
EliminaEls teixits fets amb aquesta mena de punt són els que més abriguen...
ResponEliminaAbriguen molt i molt dolçament.
EliminaJo ja he quedat amb el Taga un parell de cops i molt bé, eh. És força distret.
ResponEliminaPer a tu, el Taga és un cim de pa sucat amb oli. 😂
EliminaLa millor manera de fer memòria és escrivint. I la millor manera d'escriure és fer memòria.
ResponEliminaM'identifico més amb la primera frase que amb la segona, però evidentment les dues són ben certes i m'hi trobo en les dues.
Elimina