Sota de l'arbre florit

Espera,

sota d'un arbre florit

tot allò que voldria,

tot allò que potser no arribarà mai.

Espera,

sota la suavitat dels pètals que cauen a poc a poc

amb la bona companyia d'un llibre,

amb l'escalfor del sol d'hivern.

Espera,

mentre va prenent consciència

de ser i de viure, malgrat allò que li manca.

Comentaris

  1. Una foto preciosa, on l'espera no és fa gens llarga.

    Bona tarda, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No acostumo a fotografiar persones, però aquesta imatge no la vaig poder evitar. La vaig trobar molt suggeridora. Bona nit, preciosa.

      Suprimeix
  2. "de ser i de viure, malgrat allò que li manca"
    Bon poema Carme, de cap a peus. D'aquells que ajuden a seguir endavant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, intentem donar-nos ànims... una abraçada.

      Suprimeix
  3. Un poema molt ben trenat a partir d'aquesta imatge que, com dius, és molt suggerent. (Per cert, suposo que els follets de la impremta han escrit una l en comptes d'una r a l'arbre... Potser és perquè creixi més amunt, potser perquè els follets són italians: albero...)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, August, ja tenim les lletres on havien de ser. M'encanta tenir follets italians... he, he, he... una abraçada.

      Suprimeix
  4. Una bona composició ! . Fantàstica fotografia :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquestes fotos de mòbil no són gran cosa, però la imatge sí, era molt maca... el meu mòbil allunya molt i a la que acostes uma mica amb zoom perd molta qualitat. Gràcies Artur!

      Suprimeix
    2. Qui fa la foto no és la càmera, és la fotògrafa . Bonica foto. B7s

      Suprimeix
    3. He, he, he... Gràcies, Miquel! Una abraçada!

      Suprimeix
  5. M'agradaria seure en aquest banc a mi també, a sota d'aquest arbre llegint un llibre, mirant el paisatge... i perquè no, esperant allò que potser no arribarà mai, però sent conscient i valorant tot el que tinc malgrat el que falta.

    Molt bonic tot, Carme, una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria. De fet, sovint per no dir sempre esperem alguna cosa... ni que sigui que s'acabi la pandèmia... Una abraçada.

      Suprimeix
  6. Amb el temps suficient, l'arbre donarà fruit...

    Bonica imatge (i quin bon lloc per a seure, mentre van caient els pètals)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que sí. No m'hi vaig acostar prou com per reconèixer l'arbre, però ara les que trobo esplèndidament florides per aquí, són les pruneres, podria ser que ho fos.

      Suprimeix
  7. Un lloc preciós per esperar, tot i que sembla que no hi haurà d'estar molta estona, sembla que ve algú, serà l'esperat? L'arbre sembla un ametller!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que sembla un ametller, però els ametllers per aquí ja estan amb més fulletes que no pas flor, que ja ha caigut. Jo m'inclinava per dir-li prunera... he, he, he... bon dia M Roser!

      Suprimeix
  8. Sembla que per metonímia, tan la visual de l'arbre que és a tocar de la persona, com tipogràfica en la rima, espera la primavera.
    Treus molt de suc de cada imatge, que a més has fet tu!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que entre les possibles coses que deu esperar, hi ha la primavera... aquesta fa de bon esperar, perquè sempre arriba. Les imatges em criden i segur que des del dia que faig la foto fins al poema, la imatge va treballant dintre meu o bé, el meu inconscient va treballant amb la imatge. Sempre hi ha un decalatge d'uns quants dies. Gràcies, Helena!

      Suprimeix
  9. És d'aquestes (escasses) vegades que el poema m'arriba, que em sembla que en capto l'essència. Avui m'ha semblat molt maco el que dius. Ja saps que no sé llegir poesia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És el segon cop que m'ho dius en pocs dies... i me n'alegro molt. Potser jo aprenc, poc a poc, a escriure'n i tu a llegir-ne.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars