Sota de l'arbre florit
Espera,
sota d'un arbre florit
tot allò que voldria,
tot allò que potser no arribarà mai.
Espera,
sota la suavitat dels pètals que cauen a poc a poc
amb la bona companyia d'un llibre,
amb l'escalfor del sol d'hivern.
Espera,
mentre va prenent consciència
de ser i de viure, malgrat allò que li manca.
Una foto preciosa, on l'espera no és fa gens llarga.
ResponEliminaBona tarda, nina.
No acostumo a fotografiar persones, però aquesta imatge no la vaig poder evitar. La vaig trobar molt suggeridora. Bona nit, preciosa.
Elimina"de ser i de viure, malgrat allò que li manca"
ResponEliminaBon poema Carme, de cap a peus. D'aquells que ajuden a seguir endavant.
Moltes gràcies, Xavier, intentem donar-nos ànims... una abraçada.
EliminaUn poema molt ben trenat a partir d'aquesta imatge que, com dius, és molt suggerent. (Per cert, suposo que els follets de la impremta han escrit una l en comptes d'una r a l'arbre... Potser és perquè creixi més amunt, potser perquè els follets són italians: albero...)
ResponEliminaMoltes gràcies, August, ja tenim les lletres on havien de ser. M'encanta tenir follets italians... he, he, he... una abraçada.
EliminaUna bona composició ! . Fantàstica fotografia :)
ResponEliminaAquestes fotos de mòbil no són gran cosa, però la imatge sí, era molt maca... el meu mòbil allunya molt i a la que acostes uma mica amb zoom perd molta qualitat. Gràcies Artur!
EliminaQui fa la foto no és la càmera, és la fotògrafa . Bonica foto. B7s
EliminaHe, he, he... Gràcies, Miquel! Una abraçada!
EliminaM'agradaria seure en aquest banc a mi també, a sota d'aquest arbre llegint un llibre, mirant el paisatge... i perquè no, esperant allò que potser no arribarà mai, però sent conscient i valorant tot el que tinc malgrat el que falta.
ResponEliminaMolt bonic tot, Carme, una abraçada!
Moltes gràcies, Núria. De fet, sovint per no dir sempre esperem alguna cosa... ni que sigui que s'acabi la pandèmia... Una abraçada.
EliminaAmb el temps suficient, l'arbre donarà fruit...
ResponEliminaBonica imatge (i quin bon lloc per a seure, mentre van caient els pètals)
Segur que sí. No m'hi vaig acostar prou com per reconèixer l'arbre, però ara les que trobo esplèndidament florides per aquí, són les pruneres, podria ser que ho fos.
EliminaUn lloc preciós per esperar, tot i que sembla que no hi haurà d'estar molta estona, sembla que ve algú, serà l'esperat? L'arbre sembla un ametller!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí que sembla un ametller, però els ametllers per aquí ja estan amb més fulletes que no pas flor, que ja ha caigut. Jo m'inclinava per dir-li prunera... he, he, he... bon dia M Roser!
EliminaSembla que per metonímia, tan la visual de l'arbre que és a tocar de la persona, com tipogràfica en la rima, espera la primavera.
ResponEliminaTreus molt de suc de cada imatge, que a més has fet tu!
Segur que entre les possibles coses que deu esperar, hi ha la primavera... aquesta fa de bon esperar, perquè sempre arriba. Les imatges em criden i segur que des del dia que faig la foto fins al poema, la imatge va treballant dintre meu o bé, el meu inconscient va treballant amb la imatge. Sempre hi ha un decalatge d'uns quants dies. Gràcies, Helena!
EliminaÉs d'aquestes (escasses) vegades que el poema m'arriba, que em sembla que en capto l'essència. Avui m'ha semblat molt maco el que dius. Ja saps que no sé llegir poesia.
ResponEliminaÉs el segon cop que m'ho dius en pocs dies... i me n'alegro molt. Potser jo aprenc, poc a poc, a escriure'n i tu a llegir-ne.
Elimina