Santa Maria de les Feixes - Cerdanyola

Sento, avui

la calma i la uniformitat de la plana,

i els horitzons massa llunyans

que ens adormen l'energia i la motivació.

Cal trobar els elements que trenquen la monotonia.

Una petita ermita, una espadanya, dos xipresos,

només amb la seva presència desperten tota una vall.


Quin nom? 

Quin somriure? 

Quin color? 

Quina olor?

Què serà allò que avui em desperti?



Comentaris

  1. De vegades una sola cosa,
    de vegades totes juntes i
    de vegades... tu.

    Nanit, nina.

    ResponSuprimeix
  2. Una vegada vaig arribar a peu a Cerdanyola venint des de Barcelona i la visió d'aquesta ermita en contrast amb els edificis del darrere també em va sobtar.
    No em podia pensar que en pogués néixer un poema tan bo com el que has fet.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta vall de les Feixes, tots els volts de Can Catà, aquesta esplanada de camps, sempre, per més cops que ho vegi, em semblen un lloc magnífic i sorprenent, tant a la vora de les "feres" que són aquests grans edificis.

      Suprimeix
  3. Forster deia que la monotonia és enemiga de l'art... jo també espero ser despertada! La inspiració arriba on menys te l'esperes, a vegades forma part de la teva quotidianitat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Forster, no és pas un dels meus escriptors preferits, he llegit poc d'ell i no em ca entusiasmar, però en això, sí que hi estic totalment d'acord. La monotonia és enemiga de l'art i també, molt sovint del benestar o de la felicitat. Cal trobar els estímuls, on sigui, dintre o fora, i és cert que els trobes sovint per sorpresa. Gràcies, Helena!

      Suprimeix
  4. Quina foto més bonica! l'ermita blanca contrasta amb la foscor de l'arbre i aquesta esplanada marronosa.
    Suposo que en una altra estació l'esplanada serà d'un verd clar i la sensació serà ben diferent!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, això són camps en actiu i per tant deuen canviar de color segons les èpoques. Haurem de repetir la foto tantes vegades com calgui finsa tenir totes les variants de color.
      Bon vespre, M. Roser,

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars