dilluns, 19 d’octubre del 2020

Nyàmeres sobre el Freser


Entre la claror i l'ombra, 
vivim cada dia
i cada fet que ens passa.
A moments rebem poca llum
i no podem emetre'n gaire. 
I busquem tossudamen el racó més 
il·luminat que ens fa més grogues les flors, 
que ens fa més enlluernadora l'aigua.




divendres, 16 d’octubre del 2020

Si tu l’estires fort per aquí...

Per més que ho hem sentit i sentit, cantat i cantat... jo diria que encara no ens ho hem cregut...

A Tona s'ho han il·lustrat per  a no perdre-ho mai de vista. 




dimecres, 14 d’octubre del 2020

Taga

Respirar fons 

i guardar la memòria de les alenades més lliures, 

per quan cal tancar-se a casa.

I saber dels cims i dels somnis com un present que existeix.


I si cal pregar a qualsevol déu o àngel o fada o mag o follet 

o simplement que la sort acompanyanyi a qui més la necessiti

per tot allò que, impotents, no podem resoldre.






dilluns, 12 d’octubre del 2020

Capvespre sobre l'aigua quieta


Placidesa i nostàlgia m'amaren el cor.
D'on surt el sentiment tan suau, tanta tendresa?
Dels ulls que miren o d'allò que es mirat?

Molt lentament, 
provo de surar amb l'ànim encalmat,
que el meu deixant no espatlli cap instant viscut.

divendres, 9 d’octubre del 2020

Mirador

Mirador sobre el Ter, cap a l'Illa de Canet o de les Garsetes

Potser se'ns està acabant un temps
o potser ja s'ha acabat.
Per més que observem amb molta cura,
només podem veure quatre retalls de futur,
de colors apagats, reflexos descolorits,
que ni tant sols encaixen.
Massa soroll, però encara més silencis

Tossudament, mirem pel petit forat del pany
per veure si trobem algun bri esgarriat
de convenciment o d'esperança.


dimecres, 7 d’octubre del 2020

Horitzons

Miraré més enllà, si no puc veure el que tinc a prop.

Horitzons que no sabem, se'ns posaran davant dels ulls

i els haurem d'atrapar amb les mans  nues.

Si demà encara és gris, buscaré la claror més llunyana.




dilluns, 5 d’octubre del 2020

Pont a Sant Joan de les Abadesses

Fluïm entre els llençols verds dels prats

i les coixineres d'escuma, 

com flueix l'aigua,  

tan neta 

i que no s'atura.

Que passi el brogit del món,  

ben amunt, sense tocar-nos.

Dins de cada silenci,  mil mots compartits.

La Font d'Emili Donadeu a Sant Martí Sesgueioles La Justina no podia evitar,  que cada cop que passava davant de la font pensava en el...