Finestra

Des de dins, 
pensem, fem, inventem, 
diem, escrivim, somiem, imaginem.
Des de fora, 
tot sembla en silenci.

El gerani, a la finestra,
ens somriu en flors,
buscant isomorfismes.

Tots els colors

Tots els colors en la música del paisatge
fan que volin les mirades com ocells
alliberats, de sobte, de la seva gàbia.
Els esguards van niar entre fulles morades
i van despertat entre les branques més florides
dels cirerers roses que fan les flors a rams fets.

Ens hi apropem

Ens apropem al final del camí,
amb il·lusions i recances barrejades.
Potser res no s'acaba,
potser només, tot canvia, un cop més,
Sota la llum tan clara del matí
respiro profundament la solitud.
I si fos només això, viure?
Beure'ns la claror a grans glops.

Iris

Els iris s'obren poc a poc, aquesta primavera... com si en lloc de l'esclat habitual d'obrir-se tots a la vegada, volguessin fer-ho  en silenci i de puntetes. Cada dia n'hi ha un de nou, cada dia, algun ja està pansit.   Com escriure un sol vers d'un poema, cada dia.  Com enviar només una "a"  de l'abraçada de paraula, demà la "b".  Tot transcorre poc a poc.

Disfressa

Desplegaré un jaç senzill sota dels arbres
just allà on arriba un raig de sol 
i et dibuixa branques d'ombra sobre la pell.
I així amb disfressa de bosc
no ens podrà veure ni ens trobarà ningú.

Corredisses: sisè i últim fil

Estava llegint una història,  on el protagonista sentia unes passes petites, d'infant, que venien del pis de sobre.  Però resultava que en aquell pis no hi vivia ningú. Aquell relat anava augmetant l'intriga. Just en el tercer dia de lectura, vaig començar a sentir al sostre de casa meva unes corredisses.  Vaig pensar que tot plegat era que m'havia ficat tant dins de la història que m'havia suggestionat.  Però no, un cop al llit les corredisses continuaven i continuaven. A sobre de casa meva, no hi havia cap pis: un sostre mort, just una làmina de guix i la teulada.  Però les passes persisitien. 

De sobte es va desconnectar l'electricitat i ens vam quedar a les fosques. Mentre buscàvem a la claror d'un mòbil que coi havia passat, vam veure que en lloc d'un llum que hi havia empotrat al sostre, treia el cap un gorjablanc!  

Flors

HEM TORNAT A POSAR EN MARXA LES ITINERÀNCIES!

Iris germànica liles

Tenim l'enyor de la distància
infranquejable, en aquest confinament.
La distància dels qui no podem veure
és la companya de cada dia.

També ens tenim al cor i al pensament.
I floreixen mil contactes que crèiem apagats.
Tenim els llibres, tenim els versos, 
tenim els xats i les imatges.
Tenim els mots de consol i les abraçades de paraules.

Tenim l'enyor i el fem florir d'estimació.

Coronil·la  (que el llenguatge popular ha convertit en Carolina)

Qui s'apunta a tornar a compartir poemes a les Itineràncies? 
L'Anna va començar i jo vaig continuar...

Vinca