Etiquetes
Publicat per

Tots els colors



Tots els colors en la música del paisatge
fan que volin les mirades com ocells
alliberats, de sobte, de la seva gàbia.
Els esguards van niar entre fulles morades
i van despertat entre les branques més florides
dels cirerers roses que fan les flors a rams fets.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Sergi18 d’abril del 2020, a les 0:18

    Sembla un poble bonic i molt acolorit, però no sabria dir quin és...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’abril del 2020, a les 9:40

      Vol ser Agullana (Alt Empordà). Encara que el coneguessis molt, no estic gens segura que en el meu dibuix es pugui reconèixer.
      Agullana de joguina.

      Elimina
  2. McAbeu18 d’abril del 2020, a les 8:44

    Mentre no podem volar nosaltres, almenys deixem que volin les mirades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’abril del 2020, a les 9:41

      Doncs, si, elles que poden, ajudades de les tecnologies, que volin lliurement.

      Elimina
  3. Laura T. Marcel18 d’abril del 2020, a les 15:37

    Quina enveja em fas d'aquest coneixement que tens de tot el territori! No se t'escapa cap racó! Què maco! I també és maco saber trobar en cada un, una imatge i un poema que els acompanyin. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’abril del 2020, a les 23:52

      És una de les meves dèries o il·lusions d'aquesta etapa de la meva vida: conèixer tots els pobles de Catalunya. No crec que hi arribi del tot, però vsig fent. Bé, ara no, que ens quedem a casa!

      Elimina
  4. xavier pujol18 d’abril del 2020, a les 16:14

    És bonica la referència als ocells que fas en aquest poema.
    Si no arriba a ser perquè li has dit al Xexu, jo tampoc no endevinava quin poble era. Agullana. Fa tants anys que no hi hem estat que encara que veiés una fotografia no l'hauria reconegut. La teva aquarel·la és molt simpàtica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’abril del 2020, a les 23:54

      Gràcies, Xavier. Al blog dels pobles hi trobaràs les fotos. O sigui el.poble de veritat, no pas el de joguina.

      Elimina
  5. M. Roser18 d’abril del 2020, a les 21:08

    Preciós aquest poble tan acolorit...Segur que els ocells si senten d'allò més bé i si nosaltres ens hi podessim passejar, entre el cant dels ocells i la m,úsica dels clors, escoltaríem la sinfonia de la vida!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’abril del 2020, a les 23:55

      Em sembla que encara falta molt per poder tornar a visitar pobles!!!!

      Elimina
  6. artur19 d’abril del 2020, a les 13:55

    Ara es temps de volar amb les mirades als records dels llocs viscuts i imaginar als que coneixerem quan puguem fer-ho !
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’abril del 2020, a les 18:35

      Tornarem a voltar, descobrint llocs que no coneixem. No hi ha pressa, ara estem en temps de records.

      Elimina
  7. Garbí2419 d’abril del 2020, a les 15:18

    Com que no el conec, em quedo amb la teva imatge, si algun dia hi vaig, serà el poble que no és com el dibuix

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars