Corredisses: sisè i últim fil
Estava llegint una història, on el protagonista sentia unes passes petites, d'infant, que venien del pis de sobre. Però resultava que en aquell pis no hi vivia ningú. Aquell relat anava augmetant l'intriga. Just en el tercer dia de lectura, vaig començar a sentir al sostre de casa meva unes corredisses. Vaig pensar que tot plegat era que m'havia ficat tant dins de la història que m'havia suggestionat. Però no, un cop al llit les corredisses continuaven i continuaven. A sobre de casa meva, no hi havia cap pis: un sostre mort, just una làmina de guix i la teulada. Però les passes persisitien.
De sobte es va desconnectar l'electricitat i ens vam quedar a les fosques. Mentre buscàvem a la claror d'un mòbil que coi havia passat, vam veure que en lloc d'un llum que hi havia empotrat al sostre, treia el cap un gorjablanc!
M'has passat al davant amb aquest animaló que nosaltres en dèiem fagines...Segurament havia mossegat el fil de la llum!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Segur que sí o potser l'havien estirat amb alguna de les seves corredisses.
EliminaEsperem el teu relat.
Que trapella es !! Ben trobat :)
ResponEliminaGràcies, Artur!
EliminaEl gorjablanc devia pensar que què coi fèieu vosaltres a ca seu.
ResponEliminaSeguríssim... i aquest coi de fils que hinha per tot arreu, es pensen que ens fan cap gràcia? Doncs no: fora fils!
EliminaUi, això veig que era com un joc que ja ve d'antic...
ResponEliminaTot i així, aquesta història m'és familiar hehehe també l'havies explicada al blog!! :-DDDDDD
Mira, responc aquí al comentari de l'Assumpta i que compti com a comentari meu, a mi també m'ha sonat molt la història, la imatge dibuixada se'ns dubte, ja ens l'havies posat, però la història que expliques també em sona moltíssim! De vegades pensem que ningú recordarà allò que expliquem al blog, però mira, sempre hi ha algú a qui li queda memòria! Que quedi clar que aquí qui ho recorda tot és l'Assumpta, a mi m'ha passat ara puntualment, però segur que oblido el 98% del que llegeixo...
EliminaAssumpta, ja fa sis mesos i ara compleix el seu final, aquest joc. Ha estat un plaer.
EliminaLa meva història és basada en fets reals. M'hauria agradat posat l'enllaç amb el post real, però no hi ha hagut manera d'obrir el meu primer blog allotjat a Bloctum. Sempre surten ocupes que et priven el pas. És una història del 2007-2008. Bona memòria.
Sí, XeXu, tots oblidem molt, però també recordem algunes coses. I aquesta història, la real, era bastant xocant. Ara, l'Assumpta té una memòria excepcional.
EliminaQuina mala experiència! I que ben tobat el conte!
ResponEliminaLa història real és molt millor que la versió reduïda. Llàstima no poder-la enllaçar!
EliminaHola Carme!
ResponEliminaUau, quina història tan ben trobada, i quina intriga fins al final.
M'agrada com, tant tu com l'Artur (que ja ha publicat també el sisè fil) heu introduït la paraula làmina als vostres textos.
Moltes gràcies per la teva participació a tots els fils, com ja t'he dit m'alegro que t'hagi agradat.
Petons, ens llegim!
Moltíssimes gràcies a tu, Núria!!!!
EliminaPetonassos!!!
Caram! Quina intriga! L'altre dia em van proposar un exercici on la ficció entrés en la realitat i em va costar bastant. En la teva història gairebé te'n surt si no fos pel gorjablanc. Està molt bé, Carme!
ResponEliminaEi! Que el gorjablanc era ben real eh? De fet n'hi havien quatre. Tota una família.
Elimina