Flors

HEM TORNAT A POSAR EN MARXA LES ITINERÀNCIES!

Iris germànica liles

Tenim l'enyor de la distància
infranquejable, en aquest confinament.
La distància dels qui no podem veure
és la companya de cada dia.

També ens tenim al cor i al pensament.
I floreixen mil contactes que crèiem apagats.
Tenim els llibres, tenim els versos, 
tenim els xats i les imatges.
Tenim els mots de consol i les abraçades de paraules.

Tenim l'enyor i el fem florir d'estimació.

Coronil·la  (que el llenguatge popular ha convertit en Carolina)
Qui s'apunta a tornar a compartir poemes a les Itineràncies? 
L'Anna va començar i jo vaig continuar...

Vinca

Comentaris

  1. Ja vaig veure que l'Itineràncies s'actualitzava! I aquest cop, no per algun usurpador de blogs que escriu en llengües estranyes... M'alegra que torneu a l'activitat, però ja ho saps que jo, això de la poesia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas què es pot fer amb aquests usurpadors de blogs. Quina llauna!!!

      La meva primera Col·leccior de moments allotjada a Bloctum, ja no es pot mirar, quan l'obres ea canvia immediatament la pantalla per un anunci d'antivirus, impossible de tancar. Si tanco, es tanca el blog😡.

      Elimina
  2. També vaig llegir el poema a les itineràncies. Hi pensaré i si la musa es desperta hi penjaria un poema.
    Tots els versos del poema que has fet en aquest post són molt encertats. El darrer ens fa florir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, les meves expectatives que gaire gent s'hi afegeixi, són molt minses, però em va fer il·lusió retrobar l'Anna i en vaig dir allò de: per mi que no quedi.

      A veure si t'inspires... gràcies per la teva resposta

      Elimina
  3. Carme,
    Molt inspirador el teu poema, ja n'he fet un!

    ResponElimina
  4. Tota iniciativa és bona, tractant-se de poesia !
    Salut :)

    ResponElimina
  5. Molt bé l'iniciativa Carme, m'agradava molt llegir el fil de poesies! Si em surt alguna cosa de dins del cor... t'ho diré... però he d'estar inspirada... i això no se sap quan va a passar...

    ResponElimina
  6. A veure, veure, Carme. Espero poder-hi participar. Tenim jardins.

    ResponElimina
  7. Ui, m'he trobat de cop el fil poètic, potser ho intentaré encara que sigui un haiku, com que he fet els fils de narrativa...
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars