Ens hi apropem



Ens apropem al final del camí,
amb il·lusions i recances barrejades.
Potser res no s'acaba,
potser només, tot canvia, un cop més,
Sota la llum tan clara del matí
respiro profundament la solitud.
I si fos només això, viure?
Beure'ns la claror a grans glops.




Comentaris

  1. Viure ha de ser alguna cosa més que el que estem fent aquestes darreres setmanes...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que sí, XeXu, però hi ha moments que em sembla que no.

      Suprimeix
  2. Jo diria que això és anar fent la viu viu...
    M'he estat mirant una estona aquest poble tan bonic a veure si queia, he, he però no, fa com nosaltres una mica de capa caiguda, però ja aixecarem el cap, ( campanar)...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És Camallera al Baix Empordà. I allà, el campanar es ben dret... t'ho asseguro, la que vaig de tort soc jo.

      Suprimeix
  3. Respirar profundament. Fem'ho mentre puguem.

    ResponSuprimeix
  4. Estimada Carme, ja saps que jo no hi entenc de poesia, però avui he llegit el teu poema i, clar, amb tot el què estem vivint, m'ha vingut al cap la felicitat que tindrem el dia en que tot aquesta commoció sanitària que estem vivint... a veure si aprenem a mirar les coses d'una altra manera... a estimar més el món i la natura, a valorar les coses petites de veritat. Sortir al carrer a donar una volta... ara ho trobem a faltar i, quan ho teníem, ni ens adonàvem de com era de bonic.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ens costa molt aprendre, però potser sí que i individualment aprendrem coses. Això ho penso de veritat. I potser soc pessimista, però em costa de creure que col·lectivament aprenguem gaire. A veure... el temps ens ho dirà.

      Suprimeix
  5. També he relacionat el teu poema amb la situació que estem vivint i sóc poc optimista pel que fa a aquest "final del camí". Potser sí que, d'aquí a poques setmanes, s'acabarà el confinament i haurem superat (d'aquella manera) el cop sanitari però darrere vindrà un cop econòmic que costarà de superar. Tant de bo, l'Assumpta tingui raó i la felicitat que ens comportarà poder tornar a sortir al carrer ens serveixi per canviar positivament però per a molta gent això simplement no serà possible.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, serà tot molt complicat, sanitàriament i econòmicament. Jo també ho penso. Però ja ens ho trobarem quan hi serem. Pas a pas, a veure com ens ho fem. Molta gent ja no hi serà i d'altres estaran sota mínims. Potser aquest poema era més personal, de coses i etapes que s'acaben a la vida. Però també s'hi barreja la situació que tits vivim, esclar.

      Suprimeix
  6. Com refleja el teu poema, tots estem que no sabem ni on som. Tots volem que sigui el final però ningú té clar que sigui el final de què. De moment bebem la claror a grans glops, a veure si ens serveix per a carregar-nos les piles de llum per quan vinguin les foscors, que estan esperant-nos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Viure el dia a dia i anar superanr el que ens vagi sortint: malaltia o dificultats de feina o de diners. Desorientats o no, no es queda cap més remei que aar fent sobre la marxa.

      Suprimeix
  7. Vida, és tot allò que ens omple i ens dona ganes de més.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars