Quart fil del Concurs de Lletres i fils: Fent barates

- Ets escocès?

- Joooo? Per què? Soc de Sant Sadurní.

- Perquè portes faldilla, potser...

- Tampoc és escocesa, és d'aquí mateix, del mercat.

- Ah! Buscava alguna raó i potser no hi ha cap raó. 

- La mateixa per la qual tu dus pantalons

- No és igual.

- Potser no ho és per la freqüència, però personalment sí que ho és: em vesteixo com em dona la gana. 

- Quan valen les teves ceràmiques?

- No són ceràmiques, són icones.

- Icones?  Veig gerros, bols, escultures...  per què icones?

- Perquè s'han de tractar amb devoció. 

- Estàs ben tocat del bolet, però ets divertit.  Et canvio una icona de les teves per uns sabons perfumats dels meus.  La veneraré... Promès. 

- Sabons per tota la vida.

- No et passis eh? N'he de vendre algun, jo, avui.

- Un de cada!

- Vint olors. Fet!  

- Sort de les faldilles!  Has vingut!

- Ho has fet per mi? Mira que vinc a ensabonar-te jo mateixa...

Quan es fa fosc de tan núvol

Per al projecte: Pinzellades de llibertat: 

Un poema dedicat a Josep Rull i a Jordi Turull

amb agraïment, estimació i admiració.

Quan es fa fosc de tan núvol
perquè ens roben sempre els vots,
quan se us fa més fosc allà dins
per tot el que no sabem fer per aquí fora.

Us mirem, us escoltem
en aquest dia excepcional 
que us podem veure els ulls.
I sabem que encara hi ha camí, 
per molt que sembli abandonat,
per més que poques passes el recorrin.
Hi ha camí, perquè el porteu a dins
i no s'acaba mai un trajecte
si tants i tants el volem compartir.

Quan es fa fosc de tan núvol,
sabem segur, escoltant-vos,
que tornarà a sortir el sol.


28-1-2020  (Dia de la comissió del 155, al Parlament de Catalunya)

Paraules i expressions japoneses 5

No hi pensem gaire, sobretot si són persones que no veiem gaire sovint.  Arriba un dia que ens diuen que fulanet s'ha mort i recordem l'últim cop que el vam veure,  d'una manera estranya, com si ho haguéssim hagut de saber, però no ho sabíem.

Aquesta és menys transcendent i una mica poca-solta. Però és graciosa. Em va fer riure, el fet de tenir una paraula per això. 

Vaig recordar algú que li havia passat i  no havia estat  agradable.  Sobretot si és en presència real, davant d'una porta d'entrada  tancada i saps que hi són.  

A vegades per defensar-te de segons qui, (els venedors telefònics, per exemple)  està plenament justíficat.

Àncora vella

Àncora a la ciutadella de Roses

Quan s'apaga la tarda i tanco els ulls,
sé que allò que hi ha més potent en mi perdura
i que l'instant més efímer sempre floreix.

I tot és nou i antic a la vegada;
sobre les arrels més fondes
ens neix la rosa més recent plena de llum.

Port de Barcelona

Ni el crepuscle, el més daurat

ni era la mar més neta.
Però a cada pas i a cada mot

sentíem l'amor per la terra.

La terra i la seva gent,

pels que canten, pels que pinten,

pels que pugen als trapezis

pels que paguen amb suplicis.

Pas a pas, de passejada

i arrelats en l'esperança

que cada granet de sorra

ens durà a la nostra fita. 

Paraules i expressions japoneses 4

Aquesta gent fan molta ràbia, que puguin menjar de tot el que volen i no s'engreixen ni un gram.  

Ara resulta que tenen un estómac a part i no ens diuen el secret.  

En aquest concepte jo m'hi sento molt identificada.

Em passa sovint i jo li dic "bellesa inaccessible". 
De fet tota la bellesa ho és, en una mesura o altra, però hi ha moments que em sembla sentir-ho molt intensament.
Dir-li Aware em sembla  molt bonic.

Balcó a Peralada

S'escapa per la porta entreoberta, la vida.

I els teus dits són invisibles, però estenen la roba

que s'eixuga als ulls de tothom.

Les teves mans planten unes llavors, 

perquè a l'hivern també serà temps de fer-les créixer.

Mentrestant escolto la teva música,

encara que sigui amb altres veus i amb altres mans.

Sortirem al balcó junts i ens explicarem històries.