Port de Barcelona



Ni el crepuscle, el més daurat
ni era la mar més neta.
Però a cada pas i a cada mot
sentíem l'amor per la terra.

La terra i la seva gent,
pels que canten, pels que pinten,
pels que pugen als trapezis
pels que paguen amb suplicis.

Pas a pas, de passejada
i arrelats en l'esperança
que cada granet de sorra
ens durà a la nostra fita. 

Comentaris

  1. Respostes
    1. És un comentari curtet, Xavier, però em sembla suficient, he, he, he...

      Suprimeix
  2. M'ha agradat aquest poema barceloní i reivindicatiu.

    ResponSuprimeix
  3. Vora el mar, sentim l'amor per la nostra terra i no cal dir que per tota la gent que hi habitem i que vivim en l'esperança d'arribar , en aquest cas, a bon port!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No defallim ni en la voluntat ni en la il·lusió d'arribar-hi, M Roser!!!

      Suprimeix
  4. Amb tots els pobles que visites arreu de Catalunya, no podia faltar BCN acompanyat de bones paraules

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars