Port de Barcelona
Ni el crepuscle, el més daurat
ni era la mar més neta.
Però a cada pas i a cada mot
Però a cada pas i a cada mot
sentíem l'amor per la terra.
La terra i la seva gent,
pels que canten, pels que pinten,
pels que pugen als trapezis
pels que paguen amb suplicis.
Pas a pas, de passejada
i arrelats en l'esperança
que cada granet de sorra
ens durà a la nostra fita.
Només puc dir: sí.
ResponEliminaÉs un comentari curtet, Xavier, però em sembla suficient, he, he, he...
EliminaPels que paguen amb suplicis, sobretot.
ResponEliminaSi, els hem d'estimar sí o sí.
EliminaM'ha agradat aquest poema barceloní i reivindicatiu.
ResponEliminaGràcies XeXu, me n'alegro molt!
EliminaVora el mar, sentim l'amor per la nostra terra i no cal dir que per tota la gent que hi habitem i que vivim en l'esperança d'arribar , en aquest cas, a bon port!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No defallim ni en la voluntat ni en la il·lusió d'arribar-hi, M Roser!!!
EliminaAmb tots els pobles que visites arreu de Catalunya, no podia faltar BCN acompanyat de bones paraules
ResponEliminaI tant que no podia faltar!!!
Elimina