Plaça

Per despertar-nos, per obrir-nos els ulls,

per sortir sota el sol o sota un cel cobert,

triem espais desconeguts, 

que encara no sabem què custodien.

Una plaça plena de llum,

una arcada d'ombra, 

els carrers més estrets

o els balcons més florits.

Com un regal sense adreça ni remitent.

Un present obert,

d'un déu ignorat.

Un poble, una terra.

Papallones

Les papallones desperten mentre llegeixo i escric.

Vilajuïga

Voltaré tots els racons del meu país
i m'enduré amb mi la seva imatge.

Guardats ben endins, 
a la memòria
per fer-me 
més que mai,  
jo mateixa,
un tros d'aquesta terra.

Entrada d'una casa de Les Piles

Hi ha un calfred sota els colors de l'heura

i un recolliment dins la porta tancada.

I la joia de viure més pura

com la que es viu sota una porxada.

Escriurem els colors més potents

i pintarem totes les paraules.

Sentirem la cançó de cada gest

i ens acaronarem amb la mirada.

No es rendeix

És impressionant que un tros de tronc que no feia més de mig metre de llarg, encara  vulgui ser arbre.

Si la soca tallada per dalt i per baix, posada sobre la pedra dura del paviment, encara no es rendeix i treu un brot verd, per què ens hauríem de rendir nosaltres?

Els pagesos seran sempre nostres - Conesa

A Conesa, a la Conca de Barberà, aquest homenatge escultural als pagesos, també duia llaços grocs. Em va cridar l'atenció que els llaços grocs de Conesa, no només aquests de les escultures, eren llaçades. Llaços de debó, no només nusos. Eren bonics.

Interior a Vilaverd

Acolliment, la cambra, 
i serenor d'absència.
Ram de flors seques, metàfora.
I el teu mirall, la vida.