divendres, 3 d’agost del 2018

Ciuret - dibuix



Per sempre, 
l'era i les cabanes, 
les cases, el safareig i la piscina,
el riu, els gorgs, 
els faigs i l'ombra dels til·lers,
seran un bell bocí de la nostra història.

Les paraules boniques, les lectures dels grans, 
les pregàries de les nenes, 
els balls bellugadissos de grans i petits, 
les emocions, les sorpreses, els regals.

Les ganes de compartir, els riures i els somriures,
els esmorzars exagerats,
la taula tan llarga, la col·laboració de tots en tot.
Les converses sobre l'herba, 
les petites recances dels comiats.

Afortunats, de ser-hi i de tenir-nos.
#totsplegatsmolemmolt.
Un record pel qui ens faltava.
Sempre et voldríem amb nosaltres,
encara que tu no vinguis. 



dimecres, 1 d’agost del 2018

Caçador de dragonet




És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la calma i que cadascú estigui còmode en el seu lloc.  A la meva família en tenim un de molt valent i ben predisposat.

A mi m'agraden els dragonets, els trobo simpàtics i divertits. Com s'arrapen amb les seves mans de cinc dits a mi em suggereix una actitud com tendra i innocent. No em fan ni por ni fàstic, però tampoc m'agrada tocar-los. El meu caçador els agafa curosament amb les mans, mai no els espanta ni els fa perdre la cua i els torna al seu lloc, on poden caçar molt millor: mosquits o papallones de nit. A fora. Ells se'n van tot seguit cap a a prop d'algun llum del carrer.

També caça rates-pinyades, quan entren a casa,  algun ocell que a vegades ens ha entrat. Un dia fins i tot una garsa de dins la xemeneia, que feia molta por pel soroll que feia, en feia molt, sense saber quina bestiola  prou grossa podia sortir d'allà.  Va sortir espantada i plena de sutge, però va volar feliç.

Vosaltres també teniu algun caçador pacífic a la família? Què feu quan us entra alguna bestiola?



dilluns, 30 de juliol del 2018

Sant Martí del Corb




Follets i fades del bosc, 
ermites que s'hi amaguen.
Hi ha tants instants inventats 
que mai no tenen història.
Només els mots somiats
van construint la memòria.
El faig ens filtra la llum
i el raig de sol, s'hi esquitlla.
Si trobés alguna escletxa
jo també m'hi escaparia.



divendres, 27 de juliol del 2018

Formigues

Formigues, gegants, 
em miren, tafaneres, 
amb les antenes ben dretes.
Jo també les miro a elles.
Paisatge urbà.
Natura construïda i inventada,
al bell mig de la ciutat.

dimecres, 25 de juliol del 2018

Flors de feltre


Als casals de casa l'àvia, aquest any, hem estat una mica ganduls de treballs manuals, àvia i nets. Només n'hem fet un dia en tota la setmana, però cal dir que les flors, (que s'utilitzaran per a decorar un regal) han quedat precioses. A dalt les d'en Jan. A baix les d'en Guillem.

dilluns, 23 de juliol del 2018

Canals de Banyoles


Claror arrissada,
lluïssor d'aigua,
dins dels teus ulls.


No cal passar,
sempre, entre la fosca
Per veure el blau


Flueixes bell
Vora la meva porta.
I no t'abasto.


divendres, 20 de juliol del 2018

Al capvespre



Al capvespre de la vida, 
també la llum es fa més bella i daurada
i l'ànima s'hi gronxa lentament.
Claror efímera, 
que contemplo sense recances,
i m'il·lumina les mans i el cor.
Vindrà la nit 
no sé si serà massa d'hora o massa tard.
Però prendré la barca
del viatge cap al no res
amb els ulls plens de tanta vida compartida.

L'Aida tenia 10 anys i  tenia molts projectes i moltes il·lusions.  Volia ser metgessa  i investigar moltes coses sobre l'envelli...