Sant Martí del Corb




Follets i fades del bosc, 
ermites que s'hi amaguen.
Hi ha tants instants inventats 
que mai no tenen història.
Només els mots somiats
van construint la memòria.
El faig ens filtra la llum
i el raig de sol, s'hi esquitlla.
Si trobés alguna escletxa
jo també m'hi escaparia.



Comentaris

  1. Ombres entre el verds. No cal escapar-se gaire lluny d'aquesta altra "deslliurant presó"

    ResponSuprimeix
  2. Sembla ben bé un racó de somni! En un lloc així ha de ser grat el desig de quedar-s'hi, i no sembla impossible l'encontre amb els follets, les fades i els moments sense història...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En llocs com aquest la sensació o sentiment de "m'hi quedaria" és potent, però mai no hi ha escletxa per a fer-ho.

      Suprimeix
  3. De vegades cerquem escletxes però potser no hi ha on escapar, només podem continuar caminant amb la mirada a l'horitzó i aprofitar els moments del camí.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs, sí, és el millor que pom fer. Un horitzó bonic per llunyà que sigui.

      Suprimeix
  4. Aquest raig de sol té molta sort de poder-se esquitllar en aquest racó de natura tan preciós...Realment, sembla de pessebre!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
  5. Mira que n'ets.... Ara em faràs buscar on és...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això, això, molt bé! A conèixer la terra.
      És Garrotxa. A prop de la Fageda per la banda d'Olot, Les Preses.

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars