Estany de Banyoles, un dia de vent
Mentre que tots els ànecs, s'havien aixoplugat, fora de l'aigua i fora de les onades desacostumdes, un jove collverd s'hi groxava amb entusiasme. Li agradava l'aigua, gaudia del moviment, se sabia un hàbil nedador a qui res, ni tan sols aquell ventot no pot enfonsar. Però hi havia més, hi havia aquesta nena vora de l'aigua que el tenia intrigat. Per què no marxava mai? Perquè no es refugiava del mal temps i dels esquitxos que rebia? No se'n podia apartar. L'havia de vigilar… i si prenia mal? Que podria fer ell, tot sol, un petit ànec collverd per salvar una nena?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada