Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Lindo e como é bom imaginar o que elas podem nos mostrar!
ResponEliminabeijos, chica
Moltes gràcies!
EliminaEns imaginem que hi fem un cafè? 😀
És ben cert que li donen vida aquestes ombres a la paret. Una vida que no ha existit, però que la podem imaginar molt bé.
ResponEliminaQuina diferència entre la part de baix d'aquesta casa i la part de dalt, no sembla per a res la mateixa casa.
Aferradetes, preciosa.
I tant! Que boniqurs són les ombres…
EliminaEns hi asseiem una estoneta i fem un cafè, també?
Aferraderes, bonica!
Fet!!! ;-)
EliminaPerfecte!
EliminaPues entonces ya han existido, al menos en sus cabezas.
ResponEliminaSalud.
Sí! I la memòria ho recordarà, també, com si hagués existit de veritat.
EliminaSalut!
Quan crema el sol, estar sota ombres com aquesta és mitja vida. I tant que ens ho imaginem. ;-)
ResponEliminaAbraçades.
Els dibuixos de les ombres sobre els nostres caps….
EliminaAbraçades,
Aquestes finestres tapiades contrasten molt amb la part de sota, és veritat.
ResponEliminaM'agraden molt aquests dos versos: "Cortina de clarobscurs impalpable./
Protecció etèria vinguda del cel"
Moltes gràcies Helena!
EliminaÉs cert que el pis de sobre és impenetrable i en canvi el de sota és acollidor.
M'agrada el que escrius amb tinta d'ombra.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
Elimina