M'agrada el dibuix que fan les ombres sobre la paret.
Cortina de clarobscurs impalpable.
Protecció etèria vinguda del cel.
Hi ha escenes sota aquesta pèrgola
que no han existit mai,
però de tan suggeridora i temptadora…
Tots els que la veuen, les imaginen.
Lindo e como é bom imaginar o que elas podem nos mostrar!
ResponEliminabeijos, chica
Moltes gràcies!
EliminaEns imaginem que hi fem un cafè? 😀
És ben cert que li donen vida aquestes ombres a la paret. Una vida que no ha existit, però que la podem imaginar molt bé.
ResponEliminaQuina diferència entre la part de baix d'aquesta casa i la part de dalt, no sembla per a res la mateixa casa.
Aferradetes, preciosa.
I tant! Que boniqurs són les ombres…
EliminaEns hi asseiem una estoneta i fem un cafè, també?
Aferraderes, bonica!
Fet!!! ;-)
EliminaPerfecte!
EliminaPues entonces ya han existido, al menos en sus cabezas.
ResponEliminaSalud.
Sí! I la memòria ho recordarà, també, com si hagués existit de veritat.
EliminaSalut!
Quan crema el sol, estar sota ombres com aquesta és mitja vida. I tant que ens ho imaginem. ;-)
ResponEliminaAbraçades.
Els dibuixos de les ombres sobre els nostres caps….
EliminaAbraçades,
Aquestes finestres tapiades contrasten molt amb la part de sota, és veritat.
ResponEliminaM'agraden molt aquests dos versos: "Cortina de clarobscurs impalpable./
Protecció etèria vinguda del cel"
Moltes gràcies Helena!
EliminaÉs cert que el pis de sobre és impenetrable i en canvi el de sota és acollidor.
M'agrada el que escrius amb tinta d'ombra.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaCortines d’ombres
ResponEliminavesteixen parets
i troncs eteris
pinten el terra
allí on el sol no pot.
Quadres de foscors
que encara es veuen
i ballen amb el pas del jorn,
segon a segon
amb invisibles moviments
d’un sol juganer
que deixa enrere
oblits de llums
i d’ombres
amb blanques parets
de llenç.