S'han perdut les mirades
que des de dalt podien veure
el pou, el safareig
i la gent que hi anava.
Ara hi ha més ulls que mai
però molt poques mirades.
Com les cases ensorrades,
hi ha molts ulls que no miren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure: La primera és feta a la platja d'Étrétat, a... -
Fotografia de Xavier Pujol Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra. Érem els cinc caminado...
Aquesta casa ensorrada sembla que bada bé els seus ulls.
ResponEliminaDistreta es passeja la gent, veure no vol dir mirar. Són diàlegs perduts.
Aferradetes, preciosa.
Sí, és cert... veure no vol dir mirar... I m'agrada molt la teva manera de dir-ho: diàlegs perduts. No mirar és com no escoltar: diàlegs perduts.
EliminaAferradetes, preciosa.
¿Ves?
ResponEliminaEs mas o menos lo que te decía.
Salud.
Doncs sí! Hi ha gent que mira i gent que no mira gaire...
EliminaSalut, Erik!
"Ara hi ha més ulls que mai, però molt poques mirades". Quanta raó que tens. Mai s’havien fet tantes fotos, selfies i vídeos com ara, però alhora mai s’havia prestat tan poca atenció al que realment importa. Hem acabat vivint sota l'imperi de la superficialitat.
ResponEliminaAbraçades!
La superficialitat ens engoleix, afamada...
EliminaAbraçades, Mc!
Sempre trobes bones fotografies i poemes escaients. Ets una artista gairebé total.
ResponEliminaM'afalagues, Helena, moltes gràcies!
Elimina