Amb tots els anys i la história viscuda penso que no ens escoltaran mai, però que ni així hem de deixar de dir-ho i n'hi ha que ho diuen tan béi tan clar, que val la pena recordar-ho sempre.
ME encantan estos tíos están en mi discoteca. Por cierto que es un clip de ellos el que toca en uno de los posts que tengo pendientes de subir de esos de fotos en blanco y negro que suelo subir solo con una canción. Salud.
Fa molts anys que els de la Dharma van fer aquesta cançó, però aquestes paraules inicials continuen tan vigents com si fos nova. Els protagonistes han canviat, però la colla de porcs segueix potinejant el món i als quatre desgraciats encara no els dona la gana deixar-nos viure en pau, mentre nosaltres continuem esperant inútilment que les seves escopinades els caiguin a la cara o que el pixum els mulli les cames. L'única diferència que ens ha portat el pas del temps és que cada cop ens sentim més impotents davant tot això.
Malgrat tot, que per nosaltres no quedi i si cal repetir-ho, doncs ho repetirem: VOLEM PAU!!
Penso que la colla de porcs continuarà canviant, però no s'extingira mai i als desgraciats de torn no el donarà mai la gana de deixar viure la gent en pau.
Cada cop ens sentim més impotents i amb menys esperança que ens escolti ningú. Però la força de la Dharma, si més no és una mena de bàlsam que consola.
Que se senti arreu el missatge la Dharma i el de tanta gent que volem viure en pau. Almenys tenim la música, les paraules, la fotografia... tot allò que ens acompanya i que d'alguna manera ens alleugereix la impotència. I malgrat tot, i encara que viure en pau sigui una utopia, mantenim viu el desig dins nostre.
Viure una vida llarga o efímera lluny, molt lluny de Violències gratuïtes intolerables unions de recursos estèrils Emmarcats no volem ser Poble d’armes Alçades contra Uns altres pobles
Ho diem de totes les maneres.
ResponEliminaA veure quan ens escolten!
Volem PAU!!!
Aferradetes, preciosa.
Amb tots els anys i la história viscuda penso que no ens escoltaran mai, però que ni així hem de deixar de dir-ho i n'hi ha que ho diuen tan béi tan clar, que val la pena recordar-ho sempre.
EliminaAferradetes, preciosa.
ME encantan estos tíos están en mi discoteca. Por cierto que es un clip de ellos el que toca en uno de los posts que tengo pendientes de subir de esos de fotos en blanco y negro que suelo subir solo con una canción.
ResponEliminaSalud.
A mi també m'encanten. Tenen una força que revifa!
EliminaEspero el teu post, Erik!
Una abraçada..
Creo que para el finde.
EliminaPerfecte!
EliminaFa molts anys que els de la Dharma van fer aquesta cançó, però aquestes paraules inicials continuen tan vigents com si fos nova. Els protagonistes han canviat, però la colla de porcs segueix potinejant el món i als quatre desgraciats encara no els dona la gana deixar-nos viure en pau, mentre nosaltres continuem esperant inútilment que les seves escopinades els caiguin a la cara o que el pixum els mulli les cames. L'única diferència que ens ha portat el pas del temps és que cada cop ens sentim més impotents davant tot això.
ResponEliminaMalgrat tot, que per nosaltres no quedi i si cal repetir-ho, doncs ho repetirem: VOLEM PAU!!
Abraçades!
Penso que la colla de porcs continuarà canviant, però no s'extingira mai i als desgraciats de torn no el donarà mai la gana de deixar viure la gent en pau.
EliminaCada cop ens sentim més impotents i amb menys esperança que ens escolti ningú. Però la força de la Dharma, si més no és una mena de bàlsam que consola.
Abraçades i Força Dharma!
Que se senti arreu el missatge la Dharma i el de tanta gent que volem viure en pau.
ResponEliminaAlmenys tenim la música, les paraules, la fotografia... tot allò que ens acompanya i que d'alguna manera ens alleugereix la impotència.
I malgrat tot, i encara que viure en pau sigui una utopia, mantenim viu el desig dins nostre.
Abraçades de pau, Carme, sempre!
Sí, ens hem d'aixoplugar en les nostes coses més immediates i més boniques, esclar!
EliminaI mantenir sempre el desig de pau i l'actitud de pau.
Abraçades de pau, Núria!
I a quatre desgraciats no els dona la gana....
ResponEliminaSi pixeu contra el vent, us mullareu les cames!
Si escopiu al cel us caurà a la cara…
EliminaQuan els elefants es barallen reben les formigues, diu més o menys la Maria Escalas.
ResponEliminaI tant! Ja té raó, ja!
EliminaViure
ResponEliminauna vida
llarga o efímera
lluny, molt lluny de
Violències gratuïtes
intolerables
unions de
recursos
estèrils
Emmarcats
no volem ser
Poble d’armes
Alçades contra
Uns altres pobles