Branca
"M'ha calgut oblidar aquell temps
quan la llum durava sempre."
Ara, ja no em cal oblidar moments,
més aviat vull recordar-los tots.
I viure de nou aquells instants
que la claror feia tan brillants.
Fer que els records no siguin ombres.
Que els records siguin vida en present.
Una vida intensament viscuda.
....................................................................carme
Que els records siguin vida en futur.
Una vida que viurem intensament.
Una vida que viurem intensament.
....................................................................xavier
De l'ombra, el tatuatge a la pell.
Recordes, i el cor s'hi aboca,
i en fa basca i petó alhora.
Era un miratge tot l'arbre reflectit.
…………………………………………………………….cantireta
M'agrada molt la cita i el teu poema, tan senzills i tan profunds alhora.
ResponEliminaSempre he tingut molt presents tots els records i he fet que les ombres es quedin atenuades per la brillantor dels bons moments viscuts.
Aferradetes, preciosa.
És una bona manera de guardar els records.
EliminaQue la claror dels bons moments ens il·lumini sempre!
Aferradetes, bonica.
M'agrada " que els records siguin vida en present". Potser perquè són els instants viscuts que encara brillen. Com els versos.
ResponEliminaAquella claror que dura!
EliminaGràcies, Teresa!
Entenc que quan dius que els records han de ser vida en present no et refereixes a viure dels de records, sinó a saber integrar-los en el nostre dia a dia perquè ens ajudin a avançar. En aquest sentit, hi estic molt d’acord. Els records (els bons, però també els dolents) són la nostra experiència viscuda i sempre l’hauríem de tenir ben present... mentre puguem, almenys.
ResponEliminaAbraçades
Per descomptat que sí. Si no tenim present l'experiència viscuda malament rai. És la que ens permet avançar i millorar les nostres respostes davant els fets que ens planteja la vida.
EliminaPerò també vull dir una altra cosa, que una cosa és viure de records, i oblidar el present i els projectes, que no és el meu cas, (sovint penso que si no ho força cap circumstàcia externa, rarament em venen al cap experiències passades i admiro molt les persones que tenen records d'infantesa molt vius i presents) i l'altra cosa és que quan et ve un record, per la circumstància que sigui i el gaudeixes i somrius i t'ho passes bé, aquesta també és una bona experiència del present.
Abraçades, Mc!
M'han agradat els teus pensaments.
ResponEliminaSé que t'ho creuràs. Darrerament n'he tingut de semblants.
Amb permís:
Que els records siguin vida en futur.
Una vida que viurem intensament.
Moltes gràcies, Xavier.
EliminaSí que m'ho crec.
I m'ho crec encara més perquè, el teu afegit, jo també l'he pensat abans i si no l'he escrit ha estat per no carregar massa el poema.
Ara sí, que, com una aportació nova, ho afegiré.
¡Precioso!
ResponEliminaGràcies, Erik! Un petó!
EliminaM'agrada la idea, Carme! Qualsevol moment de la vida té els seus bons moments, que també es nodreixen dels records i gràcies a ells, s'aprofiten més i millor.
ResponEliminaBon cap de setmana!
És clar que sí, Teresa, l'altre dia, per exemple vaig anar al Palau de la música a un concert que feien per commemorar els 50 any dels concerts Gener 76 del Lluís Llach al palau d'esports de Montjuïc. Aquest concert actual, ja va ser emocionant i ja vam gaudir molt, però no tinc ni el més mínim dubte que els que ja érem i recordàvem el concert del 76, vam gaudir doble. Gaudir doble en present, esclar.
EliminaBon cap de setmana!
De l'ombra, el tatuatge a la pell. / Recordes, i el cor s'hi aboca, / i en fa basca i petó alhora. / Era un miratge tot l'arbre reflectit.
ResponEliminaÉs preciós, Montse!
EliminaEl pujaré a dalt així que siguina casa.
A veure si em veig amb cor de seguir-te en un altre post.
Una abraçada.
De qui és la cita, de tu mateixa? També ella seria un record dels quals parles.
ResponEliminaSí que és meva, la cita!
EliminaMoltes gràcies, Helena, com sempre, bona interpretació.