Alguns moments de la vida és necessari representar-los amb colors estridents, però la immensa majoria no els necessiten. La vida també "floreix" sense estridències i aconseguint aquesta mesura justa que demanes. I sort d'això, afegiria jo. ;-)
Saber trobar l'equilibri entre els colors senzills i els estridents. Entre els mots i els silencis. Entre la joventut i la vellesa. Entre la prosa i la poesia, entre el dibuix i la pintura, etc.
Potser hauria hagut de posar "colors vius" en lloc d'estridents. A mi tampoc no m'han agradat mai els colors estridents, però alguns colors vius, si que m'agraden. Segur que no has estat vella sempre, i ni tan sols ara mateix.
Coincideixo amb la Paula quan diu que no li han agradat mai els colors estridents, a mi tampoc... prefereixo els colors més suaus, senzills, que no cridin gaire l'atenció. Amb aquest dibuix has trobat aquest equilibri que a vegades costa tant i que contínuament busquem. D'això es tracta, de trobar la mesura justa per difícil que sembli :)
Em penso que estem tots prou d'acord pel que fa als colors estridents. I tambe en saber trobar la mesura just de les coses, encara que això no ha estat mai fàcil.
A la fi ens adonem, de que no calen colors estridents ni gaires guarniments per fer florir una vida plena i de goig. Amb coses senzilles i petites, també s'aconsegueix.... Una bona reflexió, Carme !.
Alguns moments de la vida és necessari representar-los amb colors estridents, però la immensa majoria no els necessiten. La vida també "floreix" sense estridències i aconseguint aquesta mesura justa que demanes. I sort d'això, afegiria jo. ;-)
ResponEliminaAbraçades!
Sí, sort d'això, Mc!
EliminaAbraçades!
Para colores, ya se sabe. Cada momento tiene los suyos.
ResponEliminaBesos
Sí! I de tota mena!
EliminaUna abraçada.
Saber trobar l'equilibri entre els colors senzills i els estridents. Entre els mots i els silencis. Entre la joventut i la vellesa. Entre la prosa i la poesia, entre el dibuix i la pintura, etc.
ResponEliminaNo n'acabem d'aprendre mai del tot… i anem fent via, poc a poc com bonament sabem.
EliminaBeneït equilibri que, gairebé sempre, se'ns escapa de les mans...
ResponEliminaNo m'han agradat mai els colors estridents... potser sempre he sigut vella? ;-)
Aferradetes, preciosa.
Potser hauria hagut de posar "colors vius" en lloc d'estridents. A mi tampoc no m'han agradat mai els colors estridents, però alguns colors vius, si que m'agraden. Segur que no has estat vella sempre, i ni tan sols ara mateix.
EliminaAferradetes de colors suaus.
Coincideixo amb la Paula quan diu que no li han agradat mai els colors estridents, a mi tampoc... prefereixo els colors més suaus, senzills, que no cridin gaire l'atenció.
ResponEliminaAmb aquest dibuix has trobat aquest equilibri que a vegades costa tant i que contínuament busquem. D'això es tracta, de trobar la mesura justa per difícil que sembli :)
Abraçades, Carme!
Em penso que estem tots prou d'acord pel que fa als colors estridents.
EliminaI tambe en saber trobar la mesura just de les coses, encara que això no ha estat mai fàcil.
Abraçades, Núria.
A la fi ens adonem, de que no calen colors estridents ni gaires guarniments per fer florir una vida plena i de goig. Amb coses senzilles i petites, també s'aconsegueix....
ResponEliminaUna bona reflexió, Carme !.
Ens ho hem d'anar muntant amb els colors que tenim a cada moment.
EliminaUna abraçada, Artur!
"En la variedad está el gusto", deia el meu avi, que altra cosa no, però alguns refranys com aquest sí que els sabia.
ResponEliminaJo crec que molta gent d'abans, com el teu avi, com la meva mare, tenien una saviesa natural que expressaven amb els refranys adequats.
Elimina