Lletres i fils d'hivern: Porta a Vilopriu

En obrir la porta...

els carrers del poble estaven completament buits,  quina pau i quina calma!

Vaig tornar a entrar a dins i vaig parlar amb la Júlia.

- Júlia tu no recordes aquest poble, l'altra vegada que vam llogar la casa,  amb més moviment, amb més gent, amb nens jugant pel carrer?

- Sí,  però d'això ja fa molt anys,  les coses canvien,  aquells nens ja deuen ser grans.

- Som a tocar de l'esglèsia i no sento les campanes...  això també ha canviat.

- Sí, quina llàstima!

Sense nens, sense gent, sense botigues, sense campanes,  aquell poble semblava un altre, a mi no m'agradava tant,  ho trobava tot mort,  en canvi la Júlia va dir:

- Quan tingui uns dies de vacances hi vindré, tota sola per llegir i escriure sense sorolls ni interrupcions.