La biblioteca dels animals

He manllevat un dibuix de la Joana i el títol també


La Sira, tenia sis anys i s'havia d'estar a la biblioteca de l'escola mentre esperava que el seu germà gran acabés la classe de l'extrescolar que feia, de karate. Ella també s'havia apuntat a fer karate, amb el grup dels petits, esclar, però no li havia agradat gaire. No li agradava allò que li feien fer i li semblava que no aprendria mai tots aquells moviments. El seu germà, en canvi, n'estava ben content.  Els seus pares li havien dit que si no volia fer karate, s'hauria d'esperar a la biblioteca, fins que sortís el seu germà. 

No és pas  que a la Sira li agradés gaire, però sí que preferia la biblioteca al karate. Una tarda, quan ja s'havia llegit tres contes i ja no volia llegir més, va pensar en dibuixar. Va mirar a seu voltant a veure si trobava inspiració i tot de cop li va semblar que els nens i nenes  que estaven al seu voltant, tenien aspecte d'animals.  En Pau semblava un esquirolet, amb el llibre ben agafat amb les dues mans i la seva cara viva i eixerida i aquells cabells que se li posven drets com si fossin dues orelles. I va dibuixar un esquirol llegint un conte. I la Laia que estava dreta mirant cap a tot arreu menys cap al llibre, li va semblar un ànec xafarder… i el petit Roger  que s'havia estirat a terra  li semblava  un cuc. Sí, en aquesta biblioteca fins i tot els cucs llegien.

- Ara em dibuixaré a mi - va pensar -  a quin animal m'assemblo?  No ho sé pas….  I rumiant,  rumiant, va aparèixer el seu germà a buscar-la.

- Mira Raül, la biblioteca dels animals. 
- Que bonic, aquest dibuix, Sira, en podríem escriure un conte.


Pd: aquesta darrera frase és la que jo vaig dir en veure el dibuix de la Joana, la resta és tot inventat.

Comentaris

  1. És un dibuix molt maco i el conte que n'ha sortit no ho és menys. Enhorabona a les dues artistes. :-)

    Abraçades!!

    ResponElimina
  2. M'afegeixo a les felicitacions cap a la Joana, per aquest dibuix tan ben fe i tan divertit i imaginatiu.
    I a tu, pel conte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la Joana va veure el conte, va dir que ella n'escriuria un altre amb un altre dibuix seu. El va començar, si l'acaba serà un gran premi per a mi. Si l'acaba ja el veureu.

      Moltes gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. Wonderful story, Grandma Carme! ;-)
    I spontaneously saved Joana's painting, and if she allows I might post it on my blog sometime.
    How old is the young artist?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sean!
      Segur que la Joana estarà encantada que utilitzis el seu dibuix.
      La Joana té 6 anys i li agrada molt dibuixar.

      Elimina
  4. Pues Joana, a juzgar por ciertos trazos apunta maneras...
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, el seu avi i el seu pare, dibuixen molt bé... potser ella n'ha pescat alguna cosa.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Un dibuix molt naïf, m'encanta la creativitat de la teva néta.
    Té bons professors a la família, fins i tot li fan uns bonics contes. ;-)
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va encantar el dibuix, i sobretot la idea de la biblioteca dels animals, segurament perquè és una cosa que, a mi, no se m'hauria acudit mai.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  6. Una biblioteca ben original, aquesta ;-)
    I un dibuix ben bonic amb un conte que et treu un somriure.
    Àvia i néta esteu fetes unes artistes, enhorabona!

    ResponElimina
  7. Un cuc per terra, un ànec entre l'aigua i l'aire, un esquirol que s'enfila cap amunt. Els ha, els heu retratat tots!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars