La biblioteca dels animals

He manllevat un dibuix de la Joana i el títol també

La Sira, tenia sis anys i s'havia d'estar a la biblioteca de l'escola mentre esperava que el seu germà gran acabés la classe de l'extrescolar que feia, de karate. Ella també s'havia apuntat a fer karate, amb el grup dels petits, esclar, però no li havia agradat gaire. No li agradava allò que li feien fer i li semblava que no aprendria mai tots aquells moviments. El seu germà, en canvi, n'estava ben content.  Els seus pares li havien dit que si no volia fer karate, s'hauria d'esperar a la biblioteca, fins que sortís el seu germà. 

No és pas  que a la Sira li agradés gaire, però sí que preferia la biblioteca al karate. Una tarda, quan ja s'havia llegit tres contes i ja no volia llegir més, va pensar en dibuixar. Va mirar a seu voltant a veure si trobava inspiració i tot de cop li va semblar que els nens i nenes  que estaven al seu voltant, tenien aspecte d'animals.  En Pau semblava un esquirolet, amb el llibre ben agafat amb les dues mans i la seva cara viva i eixerida i aquells cabells que se li posven drets com si fossin dues orelles. I va dibuixar un esquirol llegint un conte. I la Laia que estava dreta mirant cap a tot arreu menys cap al llibre, li va semblar un ànec xafarder… i el petit Roger  que s'havia estirat a terra  li semblava  un cuc. Sí, en aquesta biblioteca fins i tot els cucs llegien.

- Ara em dibuixaré a mi - va pensar -  a quin animal m'assemblo?  No ho sé pas….  I rumiant,  rumiant, va aparèixer el seu germà a buscar-la.

- Mira Raül, la biblioteca dels animals. 

- Que bonic, aquest dibuix, Sira, en podríem escriure un conte.

Pd: aquesta darrera frase és la que jo vaig dir en veure el dibuix de la Joana, la resta és tot inventat.