Torre de guaita

Tossal de Moradilla - Els Alamús - Segrià



No cal pujar al tossal per veure la lluna.
Ja hi tenim hissada la nostra bandera.
Ens quedarem a la plana,
tocant de peus a terra.
I la lluna plena s'enfilarà més amunt de les carenes
més amunt que tots els cims
i encara que sigui de ben lluny
il·luminarà la plana i el teu rostre i la teva pell, 
de lluny,  tota la llum a l'ànima.
……………………………………………………………………………..carme

Dalt de la torre de guaita, 
una nit, de lluna plena, 
la bandera s'il·lumina, 
amb la llum de la carena.
……………………………………………………………………………..xavier

Comentaris

  1. Tocar de peus a terra, però amb la mirada sempre ben amunt... no és mala recepta aquesta. :-)

    Abraçades!!

    ResponElimina
  2. Dalt de la torre de guaita,
    una nit, de lluna plena,
    la bandera s'il·lumina,
    amb la llum de la carena.

    ResponElimina
  3. Guau... Que maravilla. Me he emocionado al leer tan bellos versos. Un abrazo grande

    ResponElimina
  4. Important tocar de peus a terra i també deixant-nos meravellar per tot allò que ens envolta, i per aquesta lluna que, des de ben amunt, il·lumina tota la carena i la nostra ànima.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hauríem d'estar una mica a terra i una mica als núvols, que no ens falti de res, ni realitat ni il·lusió.
      Moltes gràcies, Núria i una abraçada.

      Elimina
  5. Me encantan esos dibujos tuyos dicen tanto...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es poden comparar amb les teves aquarel·les, però m'alegro molt que t'agradin, segurament diuen molt de mi. Moltes gràcies, Erik!

      Elimina
  6. Com dic jo, tocant terra, encara que sigui amb el dit petit del peu esquerra. ;-)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  7. Kafka parlava d'una estàtua amb els peus a terra i la mirada en la llunyania.
    És veritat, aquesta bandera és com la lluna per a nosaltres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars