Refrany inventat
No cal que posis un forrellat tant fort,
si la porta és tan fràgil.
…………………………………………………………….carme
Una porta vella ho aguanta tot,
si li poses un forrellat ben fort.
……………………………………………………………..McAbeu
A porta ben tancada,
finestra esbotzada.
………………………………………………………………carme (seguint la idea d'en Xavier)
Si a la finestra no en poses,
quin servei fa un forrellat a la porta?
.....................................................................sa lluna
Secrets ben fermats
que per la finestra sortiran.
......................................................................sa lluna
It is certainly worth its two house numbers, which should confuse any potential burglar.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
És difícil encertar l'adreça…
EliminaUna abraçada, Sean.
"Què hi ha rere la porta blava?"
ResponEliminaPodem entrar per la finestra per esbrinar-ho.
A veure si podem entrar…
EliminaSí. Habría que pintarla un poco.
ResponEliminaSalud.
Bons idea, Erik!
EliminaSalut
Te'n faries creus del resistent que pot arribar a ser una porta de fusta massissa com sembla aquesta. ;-)
ResponEliminaM'ha fet pensar que fa molt de temps que no juguem als Refranys Inventats. Ens ho havíem passat força bé amb aquell joc de blogs, així que, amb el teu permís, m'hi apunto:
Una porta vella ho aguanta tot,
si li poses un forrellat ben fort.
Bon cap de setmana!!
Potser sí que és més forta del que sembla!
EliminaFa temps, sí! M'agrada que ho recordis i que t'hi afegeixis.
Poso al post el teu refrany! Moltes gràcies!
Bon cap de setmana!
Si a la finestra no en poses, quin servei fa un forrellat a la porta? ;-)))
ResponEliminaSecrets ben fermats
que per la finestra sortiran.
Aferradetes, preciosa.
Ja són a dalt!
EliminaQuan es tanca una porta s'obre una finestra, diu el tòpic.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaOstres, aquest matí he preparat el Lletres i fils d'hivern (encara no havia passat pel teu blog) i precisament va d'una porta... i no dic res més, diumenge ja ho descobrireu, he he.
ResponEliminaM'agraden tots els refranys que heu escrit i aquesta porta així també, crec que ja ho havíem comentat altres vegades, tot allò antic em crida l'atenció.
Abraçades, Carme!
Ja saps que m'encanten les portes! No em ve pas d'una, en tinc un munt i sempre acabo escrivint alguna cosa o altra sobre elles.
EliminaEspero amb il·lusió el teuLLetres i fils d'hivern.
Una abraçada, Núria!