Creus que aquesta calma és d'aquelles que presagien una tempesta? O, just al contrari, és d'aquestes calmes que el refranyer ens diu que venen després del temporal?
De totes maneres i sigui de la mena que sigui, potser val més gaudir-la ara que la tenim. ;-)
Una foto preciosa! La teva primera línia m'ha recordat immediatament aquests versos de Maragall:
El cel ben serè torna el mar més blau, d'un blau que enamora al migdia clar: entre pins m'el miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes me fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar.
Hi ha una serenor aparent en aquests versos, però el que realment colpeix és el que s’hi mou per sota. M'agrada molt la foto; Carme! Una abraçada i que passeu unes bones festes de Nadal.
Moltes gràcies, Jordi! Potser encara ens trobarem per aquí, abans de Nadal, però per si no…. que passeu molt bones festes, vosaltres també. Una abraçada.
Oi que és de l'Estartit, aquesta fotografia? En ple hivern em fa sentir recança per tornar a l'estiu. És tan maca la Costa Brava... M'agrada molt el darrer vers teu.
Creus que aquesta calma és d'aquelles que presagien una tempesta? O, just al contrari, és d'aquestes calmes que el refranyer ens diu que venen després del temporal?
ResponEliminaDe totes maneres i sigui de la mena que sigui, potser val més gaudir-la ara que la tenim. ;-)
Abraçades!!
No t'ho sabria dir, Mc! Les coses seran com siguin i sovint hi podem fer molt poca cosa.
EliminaProcurarem gaudir-la, això sí.
Una abraçada, Mc!
Hi ha tantes coses sota la superfície, que no sé si és millor saber-ho o no.
ResponEliminaGaudim ara d'aquesta meravellosa foto.
Aferradetes, preciosa.
Cadascú se sap les seves i les que ens són comunes a tots no les sabrem mai.
EliminaGràcies, Paula, aferradetes.
Una foto preciosa!
ResponEliminaLa teva primera línia m'ha recordat immediatament aquests versos de Maragall:
El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins m'el miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
Abraçades, Carme.
Moltes gràcies, Sean!
EliminaEts un lector excepcional!
Abraçades
Hi ha una serenor aparent en aquests versos, però el que realment colpeix és el que s’hi mou per sota. M'agrada molt la foto; Carme!
ResponEliminaUna abraçada i que passeu unes bones festes de Nadal.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaPotser encara ens trobarem per aquí, abans de Nadal, però per si no…. que passeu molt bones festes, vosaltres també.
Una abraçada.
Que bategui és l'important, a sobre o a sota.
ResponEliminaDoncs sí, una bona i encertada interpretació, Xavier.
EliminaQue bategui és important.
Y que no falte nunca.
ResponEliminaUn abrazo
Esperem que no. Gràcies Erik.
EliminaUna abraçada
Oi que és de l'Estartit, aquesta fotografia? En ple hivern em fa sentir recança per tornar a l'estiu. És tan maca la Costa Brava... M'agrada molt el darrer vers teu.
ResponEliminaSí! L'Estartit!
EliminaMoltes gràcies, Helena!