Poseu-vos un drac a casa
Drac de ferro d'una porta de Sant Feliu Sasserra
En una petita vila lluçanesa, segrestada administrativament pel Bages, hi vivia una noieta eixerida que aprofitant que per allà tenien un artesà o artista del ferro, li va encarregar un drac, que li vigilés la porta. Volia estar ben segura a casa seva.
Va resultar que aquest drac girava el cap somrient a tothom i ni es movia passés qui passés. La noia va pensar que no li serviria de gran cosa, però van passar els anys i ella sempre va viure tranquil·la i sense cap ensurt a casa seva, ni lladres, ni malfactors, ni autoritats fanàtiques que la tractessin de bruixa com en altres temps, ni de terrorista com en temps més recents.
Potser sí, que el drac ajudava una mica. Qui sap?
Potser l'escala de la foto m'enganya, però a mi aquest drac m'ha semblat més aviat un dragó (o un dragonet, que tampoc soc capaç d'especificar-ne l'espècie concreta :-D) i, en aquest cas, segur que hi té molt a veure amb la tranquil·litat de la seva propietària. Malgrat la mala fama que tenen, aquests animalons són molt útils pel que fa a deslliurar-nos de bestioles de tota mena. ;-)
ResponEliminaAbraçades!!
Tens raó en la mida del drac i dragó o dragonet. No és gaire gros, no. Però jo crec no és un dragonet i ho dic pel context.
EliminaEn aquest poble n'hi havia més d'un, ja en veuràs un altre ...
I per l'ambient, les històries, les llegendes, les bruixes ...
En fi, si ella està contenta, que sigui el que vulgui.
Abraçades MC!
Undoubtedly a little lucky dragon. Just look! He wants his belly rubbed. / Sens dubte, un petit drac afortunat. Només cal mirar! Vol que li freguin la panxa. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme
Sí, sembla ben manyac!
EliminaGràcies per un comentari tan tendre.
Abraçades, Sean!
Ja et vaig dir que m'agradaven aquestes portes, el que no sabia era aquesta història tan dolça i és que té un gest poc ferotge aquest drac i potser sigui millor així, suposo que al que passen els hi fa gràcia i ja no pensen en fer mal. ;-)
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Alguna cosa del fer... he, he, he...
EliminaAferradetes, bonica!
Ha estat de sort aquesta noia, en temps recents que no l'hagin acusat de terrorista.
ResponEliminaA veure si denunciaran el drac per ser de la ETA? O pitjor encara, per mirar amb odi a la policia?
Sí ha estat de sort, i no tothom ho pot dir, això. Hi ha pobra gent que han patit molt.
EliminaEls dracs, que són uns quants, potser s'ajudarien ente ells.
Un drac ben eixerit i a més protector, què més es pot demanar?
ResponEliminaPrecisament conec una família que viuen aquí al meu poble i un dia van anar a Sant Feliu Sasserra a passejar, allà van veure diferents portes amb dracs i elements de la natura fets amb ferro. Doncs els va agradar tant que van contactar amb la persona que ho feia i al pati d'entrada de casa seva ara hi tenen una porta amb fulles, ocells i papallones de ferro. És preciós!
Una abraçada, Carme!
Un dia ens l'ensenyes, aquesta porta. Allàtambé en vam veure una molt i molt treballada.
EliminaUna abraçada.
Sí, sí, un dia ja en publicaré una foto ;)
EliminaMoltes gràcies, m'agradarà veure-la!
EliminaPue seguro que algo tendría que ver en ello.
ResponEliminaSalud.
Segurament...
EliminaSalut, Erik!
Amb un drac tan simpàtic com ell, a tothom se li encomana la seva alegria i així, ningú a de témer res ! ... i ep !, no el perseguiu pas per Sant Jordi, que aquest és ben bó !!! :)
ResponEliminaUna abraçada !!.
No, aquest és un drac petit i amic!
EliminaUna abraçada.
Encara que nomês sigui de manera simbòlica, per suggestió, l'hi va funcionar.
ResponEliminaSí, i tant! O simplement coincidència!
Elimina