Les bruixes de Sant Feliu Sasserra

 El Serrat de les Forques  a Sant Feliu Sasserra

Eren dones  (com diu l'escrit al peu del monument)
Les unes eren sàvies i  tenien molts coneixements.
Les altres eren rebels i no volien sotmetre's.
O simplement vivien soles i anaven al seu aire.
Algunes  sabien molt d'herbes medicinals i  de remeis.
També n'hi havia unes que sabien trobar bones solucions.
Totes treballaven de valent.
Potser sí, que alguna tenia poders especials i desconeguts. 
No ho sabem.
Sí que sabem que feien por,  però no pas a la gent 
ni als veïns
ni als nens,  
ni als grans, 
ni als vells.
Feien por,  molta por,  als que tenien poder i no el volien perdre.
No eren bruixes, eren dones,  
i les van cremar o penjar perquè els poderosos són així.
Es lliuraven d'algunes d'elles i mentrestant sotmetien a totes les altres pel terror.

Comentaris

  1. Ah, don't get me started, Carme!

    L'home és l'enemic de l'home.

    Encara es cremen bruixes
    a les pires de les ideologies.
    Sempre hi ha algú que és el dolent del país.

    La pau de la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots començar, si vols i si et ve de gust...

      Encara, sí, encara sempre hi ha un dolenr i no té pinta d'acabar...

      Una abraçada

      Elimina
  2. Des del poder sempre s’ha tingut por de les ments massa lliures. Aquelles dones que vivien de la natura i al marge de les normes eren un ‘mal exemple’ que calia erradicar… no fos cas que encomanessin altra gent amb la seva “excessiva” llibertat.

    Però bé, això era abans. Quina sort que tenim ara, que els poderosos ja no cremen ningú i ens deixen fer tot allò que vulguem… sempre que el que vulguem fer sigui exactament allò que ells ens deixen fer, és clar. ;-)

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les formes han canviat una mica, però el fons gens.
      Ho expliques molt bé.

      Bon diumenge, Mc!

      Elimina
  3. Potser ara no ens cremen, però no ha canviat gaire el seu tarannà. Ens fan tapar, ens callen, ens apedreen, ens violen, ens maten... tot per covardia, per la por de no deixar-nos ser lliures... Aquest monument ens representa a totes.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó que tens, Paula! M'emociono llegint-te. I per això vaig a repetir la teva darrera frase: Aquest monument ens representa a totes.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Com a Hipàtia d'Alexandria. La van linxar per bruixa, o sigui, per l'enveja que li tenien, per massa intel•ligent, poc convencional i sàvia.

    ResponElimina
  5. S'ha avançat en alguns aspectes, però encara queda molt camí per recórrer...

    Aquest monument no l'havia vist, gràcies per publicar-lo.

    Abraçades, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És, com es pot veure a la foto, al peu d'aquest turó, que en diuen el Serrat de les Forques, precisament per això, perquè hi havia les forques de penjar.

      A dalt hi ha aquesta glorieta que també és ben interessant de veure.

      Abraçades, bonica!

      Elimina
  6. Molt bo el post-denúncia que fas i també molt encertats els comentaris del Mc. la Paula i l'Helena.
    Per als abusadors que detenen el poder i el volen perpetuar en favor d'un maclisme que ja hauria d'haver caducat, Tot s'hi val.
    La història, política, religiosa i massa sovint familiar, es basa en fer lleis en contra de les dones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier!

      Hi ha coses que sabem, que les sabem molt bé, però (al menys jo) vaig convivint amb elles, sense esmentar-les i un dia, davant d'un monument on simplement posa els noms i cognoms de les darreres dones que van penjar per bruixes a Sant Feliu Sasserra. Amb la frase "No eren bruixes, eren dones". M'emociono, m'esgarrifo i sento tot el pes d'aquesta història que dius, d'aquestes lleis i no em puc estar de compartir-ho.
      Gràcies per ser-hi!

      Elimina
  7. Y por aquella regla de tres, hoy en día harían su agosto esos gilipollas, aunque ahora lo llaman de otra manera.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La humanitat no canvia, sempre hi ha de tot.

      Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars