Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Here the last dahlias and the last autumn asters are blooming.
ResponEliminaAnd even one last rose is defying first frost and death.
La pau de la nit, Carme.
Aprofitant l'oportunitat que encara ens regala la tardor.
EliminaBon dissabte, Sean.
"...Tota una vida de perfum
ResponEliminaamb el seu bes t’era donada..."
De la cançó Cançó "Damunt de tu, només les flors" de Josep Janés i Frederic Mompou
Que bonic, Xavier!
EliminaMoltes gràcies.
No coneixia aquests versos.
Fins i tot el nom d'aquesta planta, dolçamara, en dona de placidesa.
ResponEliminaBon cap de setmana
És un nom curiós, perquè l'escriuríem diferent, però sona bé i dona calma.
EliminaBona setmana, Mc!
El que dius fa pensar en algú que encara és present, tot i no ser-hi. Les flors, els records… són com abraçades silencioses. M’ha agradat molt, Carme.
ResponEliminaUna abraçada.
Les flors i el record van una mica agafats de la mà, si parlem de les persones que ja no hi són.
EliminaUna abraçada, Jordi.
Esas están muy cerca, y cuando voy a tirar la basura a la entrada del parque es lo primero que me encuentro, aunque el rosal de mis mañanas aun tiene alguna que otra nueva.
ResponEliminaBesos.
Són petites, però molt boniques...
EliminaPetons.
Ens donen vida els seus colors, ara que tot es posa gris...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Les flors de tardor, sempre em semblen un regal!
EliminaAferradetes, bonica!
Les flors són com els versos, tothom sap el que valen, encara que no els entenguin. Els teus tenen molt de sentiment.
ResponEliminaQue transmetin el sentiment, seguament és tot el que podem desitjar. Moltes gràcies, Helena!
Elimina