Engolasters
Ningú, no ho sap, però a cada solc d'aquest camps, han quedat escrites totes les histories viscudes en aquest indret: vora les bordes, dins de les bordes, a ple sol o sota les estrelles. Si les llegim amb el cor, sabrem tot allò que, ara, ja és invisible per als ulls.
Molta feina hi veig, homes i dones treballant de sol a sol.
ResponEliminaMoltes històries de tota mena, tristes i alegres.
Aferradetes, preciosa.
Tens raó, molta feina es veu. I segur que hi ha moltes històries de tota mena.
EliminaAferradetes, preciosa!
Ningú les sap totes aquestes històries, però cadascuna d'elles té uns protagonistes que les coneixen de sobres. I, com dius, tot i que no les podem veure amb els ulls, sí que ens les podem imaginar amb el cor.
ResponEliminaAbraçades!
Tantes històries perdudes, que ja no recuperarem.
EliminaPerò sí que les podem imaginar fàcilment, en veure la feina feta, iel camp net i polit i sembla que a punt de sembrar.
Abraçades.
Carai! Jo el recordava amb més aigua...
ResponEliminaSeriosament. La feina de rompre, eixermar, artigar, femar la terra, la teva terra, el teu tros, sempre l'he considerat un acte d'amor.
Amor al que t'envolta. Al que et dona la vida. Al misteri de les llavors, dels planters, que amb cura, creixen...
A la incertesa de dependre del temps (vents, sequeres, freds..)
I aquella caparrudesa de, malgrat tot, voler continuar allò que has aprés dels grans: L'amor incondicional a la terra.
Abraçada llarga, Carme
😀 Hauria d'haver posat Sant Miquel d'Engolasters. El llac és una mica més enllà. Però l'ermita tampoc és veu... No sé què hauria d'haver posat...
EliminaEfectivament hi dius molt bé: treballar la terra és un acte d'amor, i no només a la terra, sinó també a les persones que s'han d'alimentar.
Abraçada llarga, Miquel Àngel.
Engolasters és casa.
ResponEliminaTotalment i per sempre.
EliminaMai millor dit, per a mi, que hi vaig acampar moltes setmanes, d'uns quants estius de la meva vida.
Gràcies, Xavier!
Haurà de ser un cor amb molt bona vista per llegir tantes i tantes històries, Carme! Però tens raó que cada un d'aquests solcs segur que pot explicar alguna història de les moltes que ha vist passar.
ResponEliminaM'agrada molt aquest pensament que els llocs tenen històries anteriors i penso que també alienes a nosaltres. A vegades ens pensem que som el centre del món i no, només som un puntet microscòpic que queda eclipsat pel que vindrà després.
Una abraçada!
A vegades el cor, les abraça i les abarca totes, sense haver-les de reconèixer una per una.
EliminaA mi, la muntanya m'agrada molt, però els camps llaurats i treballats em provoquen una mena de necessitat d'arrelament, de veure, de sentir, de saber…
I tens raó, som molt poca cosa… de seguida quesarem eclipsats.
Una abraçada, Teresa!
"I ought one year to lie down like a dog by your bed every night, get up with you, and follow your every move all day long so that your knowledge isn't lost but can live on within me." I said this to my father-in-law many years ago. He smiled and said: "Son, you can be stupid. You just need to know how to help yourself."
ResponEliminaWhy would I mention the above?
It's a shame that so much 'simple' craftsmanship is being lost.
...
And now for something completely different: Looking up 'Engolasters' suddenly I thought: It's like with good books: Just as it's impossible to read them all, it's impossible to visit all the wonderful places on this planet.
But like Xavi, I can be in Engolasters at least with my heart tonight. ;-)
Abraçades, Carme!
Era un home savi el teu sogre. I si és una vergonya que es perdin tantes coses simples i importants.
EliminaCadascú de nosaltres tenim llocs meravellosos ben a prop, és impossible veure'ls tots, però és possible gaudir tan com puguem dels llocs que coneixem o que visitem. O fins i tot on vivim cada dia. Aquí a Engolasters hi fèiem campaments de Boy-Scouts quan jo tenia 3-14-15-16 anys. El lloc ha canviat molt i jo també, però ni els records, de moment, encara no. I les històries les he volgut veure en aquest camp.
Abraçades, Sean.
Cuando voy a ver a mi hija mayor tengo que cruzar entre surcos parecidos a los lados de la auto vía y es una visión muy agradable esas grandes extensiones.
ResponEliminaSalud.
Els camps treballats són molt bonics de mirar…
EliminaSalut
L' invisible només es pot conservar en la poesia. M'ha fet pensar, aquest poema.
ResponElimina