Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quina sort escoltar aquesta música visual.
ResponEliminaEls camins de Ronda són, tots, una meravella, però aquest és un que m'agrada molt. Amb bosc i una mica esquerp i salvatge.
EliminaCaminaves seguint les passes de Caterina Albert i Paradís, per dir-ho d'alguna manera. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Doncs sí, son uns llocs on anem sovint i sempre s’hi troben les passes de la Caterina Albert. I fins i tot els llocs que la van inspirar per escriure Solitud. L'ermita que surt al llibre, on van a fer d'ermitans la Milà i el seu marit, en realitat es diu Santa Caterina i està al peu de la muntanya del Montgrí.
EliminaAbraçades, Sean.
Una música que fa de molt bon escoltar amb aquest paisatge de fons tan extraordinari.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Són moments sencers, res no grinyola i tot està en harmonia.
EliminaBon cap de setmana, Mc!
Camins que calmen l'ànima i alimenten els sentits.
ResponEliminaBona caminada !.
Doncs sí, són fantàstics!
EliminaLes notes se senten fins aquí, mitjançant les teves lletres i aquesta preciosa foto.
ResponEliminaVaig estar molt a prop del Montgrí, tot i que de passada.
Aferradetes, preciosa.
El Montgrí tot i ser una muntanya no gaire alta, de prop o de lluny acompanya l'Empordà.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, bonica!
Pues tiene que ser una gozada pasear por ahí y oler lo q
ResponEliminaque viene de esos arboles y la brisa que se cuele desde el agua.
ResponEliminaBesos
Sí que ho és, Erik, és un camí preciós!
EliminaUna abraçada
Vent i barques, dues opcions del mateix.
ResponEliminaEscriuen el mateix missatge…
Elimina