Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions

Lovely adaption! I like it.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Moltes gràcies, Sean!
EliminaAbraçades!
Bellísimo. Absorbiendo el agua que da vida. Besitos
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada.
Ben trobada aquesta metàfora. És ben cert que si es vol que els versos floreixin, cal regar-los amb la llum de la inspiració. Per sort, en el teu cas aquesta "aigua" no s'esgota mai. :-)
ResponEliminaAbraçades i bon cap de setmana!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaDe vegades costa una mica de trobar aquesta aigua...
Abraçades i bon diumenge!
Una creació molt bonica de la foto de ca l'Helena i recordo molt bé el teu poema.
ResponEliminaÉs bo rescatar-lo per afegir-hi una mica més del teu talent.
Aferradetes, preciosa.
Aquests "paints" em quden com de nen petit, però fan el fet.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes, bonica!
Una aigua enriquida pels teus mots tan ben ordenats i pensats.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaUna abraçada.
La flor rep la llum com si llegís un poema amb el cos. M'agrada molt el dibuix, Carme!
ResponEliminaUna abraçada i bon diumenge.
Moltes gràcies, anònim! No sé qui ets...
EliminaLa Teresa?
Una abraçada i bona setmana.
Ya echaba de menos alguno de tú dibujos. Me encantan.
ResponEliminaBesos
Que bé, Erik, moltes gràcies!
EliminaLes coses bones, per duplicat millor! Està molt bé que reprodueixis els teus versos aquí.
ResponEliminaJa que han sortit, doncs els aprofito doble...
Elimina